LES CONDUCTES ÈTIQUES HAN DE COMENÇAR EN ELS CIUTADANS.

Ja fa uns dies que els mitjans de comunicació ens donen “carnaza” com és el cas Millet el dels inspectors d'hisenda, el Gürtel, i més recentment el de l'ajuntament de Santa Coloma. Les xifres de milions son importants i els ciutadans demanen justícia. Jo crec que ens deuríem aïllar d'aquestes xifres i valorar més el possible delicte ja que per a mi si has estafat, i si la quantitat és la que diu el codi penal per tal de que pugui ser delicte d'estafa, ja n'hi ha prou.
Una altre cosa és si hem de tenir present qui ha creat la oportunitat de poder estafar. Perquè si ha estat l'activitat parlamentaria de baixa qualitat, els controls inexistents dels que han de garantir les coses ben fetes o la pròpia Administració, per implementar estratègies equivocades per la obtenció de incentius variables, en lloc de contribuir a la gestió moralment acceptable, han pervertit el sistema. I si els treballadors han acceptat aquest joc malèvol i cecs d'avarícia han fet el que mai haurien d'haver fet, (encara que només sigui per 1000 euros extres a l'any), també és un delicte.

Pot estar passant això a les nostres vides?? Les estem gestionant èticament??Estan lliures de pecat tots els que fins ara han cregut equivocadament que la dignitat i el respecte dels altres es guanyen en funció del número de propietats adquirides? Perquè encara no hem aprés que tan una cosa com l'altre només es poden guanyar des de la substància de l'ésser humà?

I les empresses i els anomenats sectors econòmics quin paper han jugat convidant-nos insistentment a consumir?. Quant més millor, “3x2”, “barra lliure”, i sense que sigui transcendent si tenim o no necessitats reals de consumir. Potser un possible exemple del que no s'ha de fer el trobaríem en una misteriosa e hipotètica empresa que podria ser pública o potser la mateixa Administració i que de sobte canvies la forma de guanyar diners tradicional per aquesta altre:

A PARTIR D'ARA PER PODER ASSOLIR MILLORES ECONOMIQUES EN LES NÓMINES, CALDRA:

1. Direcció per objectius. És a dir: “si fas això et dono tant”.

2. Registra tota l'activitat que puguis sumar. Els teus superiors també hi guanyen.

3. No importa ni la veritat ni la qualitat. El mes important és aconseguir les xifres.

4. Cobrar el màxim d'euros possible.

PRECAUCIONS:

Si per casualitat, per error, per enveges, mala llet, i/o “vendetta política”, t'enganxen que has cobrat per uns serveis prestats que mai has arribat a donar, espavilat ja que l'empresa no parara de dir que tu has traït la seva confiança, i es faran els sorpresos, indefensos i innocents. Ah! Es presentaran com acusació particular. I el que és pitjor probablement La Justícia se'ls creurà per aquella estupidesa de que es considera que l'Administració sempre actua de bona fe, (ja!!), i que els hi serveix per no tenir que entrar fins al fons de la qüestió.

Crec sincerament que la persecució dels delictes és important i necessària. Però ho és més encara que tots els ciutadans autogestionem èticament totes les activitats de la nostra vida quotidiana. Sense això, estem condemnats a ser víctimes de la nostra pròpia corrupció.

Nosferatu