QUE INTERCANVIEN ELS POLÍTICS AMB ELS SEUS PRESTADORS?

Segons El Periódico, "Duran dice que es lícito que Colom fuera a pedir dinero porque todos los políticos lo hacen".
Jo vull recordar que quan un ciutadà normal demana un préstec, i ara més que mai, li fan allò que anomenen estudi de risc, que ve ser una mena d'investigació de i a on calgui per tal d'esbrinar quina mena de client es el ciutadà, o si ho prefereixen, si poden arribar a concloure que podrà retornar els diners que li deixin i amb quin esforç. Si surts ben parat, intentaran fer-te les pitjors condicions possibles per a tu, però jugant amb un marge, per tal que si est un client sense riscos, et quedis a l'entitat. En cas contrari preparat perquè les condicions seran inhumanes, i les quotes impossibles i ja no et dic res si a sobre pugen els tipus. I especularan amb el teu préstec i fabricaran una crisi mundial. L'explicació és fàcil. No poden esperar a cobrar els interessos ja que ets un client de risc i si t'esperen i deixes de poder pagar, potser no tinguin prou amb tot el que et podran treure. Primer de tot volen els guanys per avançat. Ah! quan més necessites els diners pitjor per a tu, més cruels les condicions.
Però que passa quan un partit s'ha de mantenir, s'ha de presentar a unes eleccions, s'endeute i posteriorment fracassa i ha de tornar els diners? Aquí és a on es veu la diferència entre mortales i polítics. D'acord amb l'encapçalament d'aquest post, els polítics "normalment" demanen diners. Però no com ho fem nosaltres. S'en van recomanats pels amics a veure un "mecenes", que segons l'enciclopèdia catalana no és el Sr. Millet per molt que ho digui el Sr. Colom, i s'en van amb uns diners sota el braç que posteriorment son recuperats per el prestador convenientment inflats amb els beneficis que vulguin i expressats en la facturació presentada a la "vaca dels diners públics". Per tant no és gratis ni per amor. Segurament portem així, d'acord amb aquest concepte de democràcia dels nostres polítics, des de fa aproximadament 40 anys. I segurament tots ells saben a on anar a buscar els diners que paguem tots i que no tornen. L'exemple és molt proper. Hem salvat els bancs i els financers amb els nostres diners. Els mateixos bancs i banquers i financers que segurament ens han portat a la crisi i en els que com rucs a vegades ens emmirallem i envegem per les seves miserables opulències. Ah! i a sobre votem als seus amics mentiders i falsos compulsius, que no legislen ni fan res per evitar que un banquer es jubili als 55 anys amb una pensió insultant.
Tot plegat només pot canviar si els ciutadans som valents i ens dona per conèixer la realitat podrida que ens envolta i que contribuïm a crear cada dia, deixant-fer als polítics el que els hi dona la gana. No tinguem por del que descobrirem i exigim-los que expliquin amb tota mena de detalls quines coses intercanvien amb els seus prestadors, com els hi tornen els diners que els mantenen a ells i als seus partits, i les seves empresses, i les seves inversions, i les......... i sobretot, agafent-nos fort per tal de poder escoltar les respostes. Només això ens pot fer tocar de peus a terre, i començar a establir un nou sistema que tingui com a principi la gestió ètica de totes les activitats individuals de les nostres vides quotidianes.

Nosferatu