NOTÍCIES POC SERIOSES, ERRADES INFORMATIVES O POC RIGOR PERIODÍSTIC.

Donant un protagonisme des d'el meu punt de vista fora de lloc a una Llei Antitabac, (per cert una llei que tal i com ja he explicat en aquest blog, em sembla incompleta e insuficient sobretot per la covardia dels nostres polítics d'esquerres socials, a l'hora de legislar a favor de la salut de les persones, en lloc de fer-ho per tal d'afavorir al capital), he sentit en una emissora de ràdio de la Generalitat de Catalunya, que el nombre d' infarts de cor que NO s'han produït en el darrer any, degut a la Llei Antitabac, és de 275 persones.
Em perdonaran si qüestiono aquesta dada ja que tal i com explicaré, abusa de la bondat del lector i ciutadà, al mateix temps que se li considera poc intel·ligent. O pot ser és un error? O pot ser és premeditat?. O potser ambdues coses?. Però el que a mi em sembla es que és poc rigorosa des d'un punt de vista periodístic.
La única manera de saber qui no ha vingut, és saber qui tenia que venir. I com es pot saber qui havia de tenir un infart, i per tant qui vindria a l'Hospital?. Pot la bioestadística dir el que tenia que passar, (que no ha passat), tenint present que el que ha passat, (que en aquest cas és el mateix que el que no ha passat), no s'ha produït?. Pot ser ens volen dir que sí,que han hagut 275 infarts però que no han anat a urgències. En aquests cas, ens trobariem davant una contradicció ja que SI, s'haurien produït i per tant NO s'haurien evitat com deia la notícia i llavors seria falsa, la qual cosa em sembla improbable, pel prestigi de qui l'ha donat.
D'acord amb amb aquesta, (crec que errònia) informació, si prohibeixen els petards la nit de Sant Joan, em podran dir exactament quants dits menys s'hauran amputat traumaticament durant la celebració?.
Diuen alguns que mai deixa de passar quelcom ja que la vida, l'univers, està en moviment permanent. Però si diem que en el marc d' aquest moviment permanent hi han infarts que no veurem, com ho podem demostrar després poder donar la notícia seriosament? Com es demostra allò que no existeix i que per tant no succeeix?. Llavors com sabem que son 275? Alguns em podran respondre que no podem negar l'existència de coses que passen nomes perquè no les veiem. De fet quan no passa res també esta passant quelcom i segurament es pot estar produint una mort per infart en aquest moments,però si no hi han evidències científiques com la podem quantificar i donar la notícia?
Si fos el cas, podríem dir que en relació a l'any passat s'han reduït els infarts en 275, i si fos aquesta la notícia s'hagués entès perfectament, però no ha estat el cas. Per això m'atreveixo a plantejar que a vegades les notícies confonen sigui per error humà, i/o per poc rigor la qual cosa uns les hem de dir com una contribució a un millor funcionament de les coses i uns altres han de millorar les qualitats dels productes, ja que finalment van a les persones i aquestes, ens ho mereixem sense cap dubte.

Font: Emissores de la Generalitat de Catalunya del dia 31/08/2009

Nosferatu

FESTES PATRONALS BENEÏDES PER L'ESGLÈSIA, FABRICA DE PSICÒPATES??

He llegit a una publicació que la Benemèrita ha denunciat a un jove per donar-li cops de puny a un “toro de lídia” durant les festes de Sant Bartolomé a una localitat de Salamanca. No deixa de xocar-me el fet esmentat en relació a un animal que posteriorment i des de segurament hores abans de ser lidiat serà sotmès a tot tipus de tortures i patiments fins ala seva mort per part de potencials psicòpates.

Un altre aspecte que em crida molt l'atenció fins al punt de preocupar és que en aquestes festes patronals els Sants de l'Església Catòlica, encapçalin els cartells de festes a on sense cap dubte es maltractarà éssers vius indefensos per diversió, per gaudir d'emocions fortes, sense que tinguin cap oportunitat de sortir vius, per fer una falsa catarsi de la centralitat universal dels homes amos i senyors de les vides alienes. I per acabar-ho d'arreglar en molts casos les “festes”comencen per ser beneïdes pels ministres de Deu a la terra. És a dir per les suposades autoritats morals. A aquests personatges els hi vull dir que m'expliquin a on queda allò de “I todo cuanto hagais almas humilde de mis hijos me lo estais haciendo a mi porque yo estoy en ellos y ellos estan en mi:” (Evangelio de los doce 38:6). Aquesta és l'esglèsia que mantenim tots "per collons", en un estat pseudolaic pel que els hi convé a uns quants i governat per “socialistes”, en aquest cas?

Una altre qüestió és que estudis de tipus psicològic, sociològic i criminològic d'Institucions internacionals, han relacionat per l'alta probabilitat, conductes de maltractament i tortures sobre éssers vius durant la infantesa amb delinqüents psicòpates en adults i ho han comprovat en estudiar les vides de molts d'aquests individus a on ja des de petits aplicaven tota mena de crueltats sobre les pobres indefenses i confiades mascotes. El Departament d'Intel·ligència de les policies ho saben i tota aquesta informació els hi ajuda a fer perfils de sospitosos. A Internet es poden consultar molts d'aquests informes inclús del'FBI sobre aquest tema.

Per concloure, vull demanar als polítics que s'hi posin d'una vegada per totes a fer la feina que cal fer. “Civilitzar un poble és educar-lo, per transformar el seu estat salvatge, cap a un mes civilitzat". L'exemple el tenim en l'època romana, a on encara que va ser tradició llençar als lleons éssers humans, (en particular als cristians), per divertir-se, amb el temps es va considerar, que això, era cruel i injust. Srs./Sres polítics legisladors en els parlaments, deixin d'exercir la hipocresia fent rucades com la declaració de “Barcelona antitaurina” si després permeten que el negoci de la tortura a la plaça monumental es porti a terme els diumenges.

A l'Església demanar-los el mateix, i que per respecte als seus fidels, (entre els quals no m'hi trobaran), i a la paraula de Deu que diuen que és laseva font de coneixement, no beneeixin aquestes barbàries deshumanitzades i deshumanitzadores i recordin, “En verdad os digo que quien saca ventajas del perjuicio ocasionado a una criatura de Dios, no puede ser honesto.” (Evangeliode Jesus, 38:2).

A tots nosaltres demanar-nos reflexions sobre el dret a disposar de la vida dels altres éssers vius fora de l'ordre natural de la supervivència. Els altres ordres, polític, ideològic, dogmàtic, la força......etc no justificaran mai cap tipus de violència sigui aquesta del tipus que sigui, sobre persones i/o animals. Quina mena de qualitat de vida i de salut ens comporta a nosaltres mateixos i al nostre entorn tenir aquest tipus de conducta? Quins perills potencials ens esperen darrera de la porta de l'exercici de la crueltat de qualsevol tipus sobre els altres? Ens estem convertint o ja som uns psicòpates?

“Del asesinato de los animales al de los hombres solo hay unpaso”. Leon Tolstoi.

Font.: http://www.20minutos.es/noticia/505767/0/denuncia/punetazos/toro/

Nosferatu

EL PROFESSIONAL MAL EDUCAT, NO ES UN PROFESSIONAL COMPLERT

El que em va succeir ahir durant el trajecte Manresa – Andorra, és una clara mostra de la diferència entre un servei amb valor afegit i tot el contrari. Però en qualsevol cas això també dependrà de si qui presta el servei és o no professional en el seu ofici.

Una de les característiques d'allò que anomenem un professional, és la seva educació, el respecte i la consideració amb que tracten els clients, és a dir les persones, al marge de si es posen d'acord o no. I precisament d'aquestes característiques ignorades per un professional és del que tracta aquest post.

El bus tenia que sortir a les 16,13h i ho va fer a les 16,33h. Pot ser això malauradament és habitual i rutinari pels ciutadans. Vaig veure que els senyals de cordar-se els cinturons de seguretat estaven encesos durant tot el trajecte, per la qual cosa jo els vaig estar buscant tota l'estona i no els vaig trobar. També vaig veure com a Solsona el conductor baixava a refrescar-se amb una ampolla d'aigua al bar de l'estació, i deixava el motor del bus en marxa durant 20 minuts amb els passatgers dintre, als quals ningú els hi havia informat que es produïa una aturada, de la durada, de si podien anar a estirar les cames, wc, etc. Quan va reprendre la marxa, tot i la prohibició de no distreure ni parlar amb el conductor, una passatgera li va tenir que dir que no s'estava aturant a Coll de Nargò a on aquesta persona tenia el final del seu trajecte, tal i com va comprovar al seu llistat d'aturades quan ja havia baixat la passatgera. Si no ho arriba a fer, hagués acabat a la Seu D'Urgell, (la qual cosa jo no hauria rebut com una sorpresa despres de veure els badalls que feia al bar de Solsona), i el que és més indignant es que “el professional”, amb un menyspreu com només ho fa aquell que viu en el barri de la prepotència, ni tan sols va demanar disculpes, en un flagrant exercici del que és la mala educació i la desconsideració al ciutadà, i al client que ha pagat un preu per rebre un servei de qualitat, que el dignifiqui i per tant del que es senti satisfet. Per suposat jo tambè vaig arribar tard almeu destí.

En les seleccions de personal hauria de constatar-se que l'aspirant a part de capacitat i qualificació per l'exercici de la seva professió, ha de tenir educació perquè crec que tothom estarà d'acord en que tal i com deia al començament, el professional mal educat no es un professional complert i el servei que dona tampoc ho és.

Nosferatu.

EL MINISTERIO DE SANIDAD I LES POLÍTIQUES DE SALUT

El passat 18 de Juny el Congres li va demanar al Govern de l’Estat un enduriment de la llei antitabac. Jo crec que no faran res la qual cosa en semblarà penosa ja que voldrà dir que primer son els diners i en segon lloc i força lluny, la salut de les persones. Sense cap dubte penso que ha de ser a l’inrevés però les següents dades em fan incrèdul:

a) A pesar de la Llei, el Govern ha permès que en els espais mes petits (menys de 30m.), es fumi a decisió del propietari.

b) La crisi ha portat a una important davallada en la recaptació d’impostos. La qual cosa vol dir que els que corresponent a alcohol i tabac, son imprescindibles.

c) El Govern no ha estat a l’alçada permeten i cedint a les pressions per part dels empresaris i sectors implicats, en lloc de seguir el model d’altres països europeus que han aconseguit una bona implementació, Itàlia, Irlanda,Turkia....

d) El milió de persones que han deixat de fumar s’han convertit en fumadors passius obligats degut a la inoperància de la llei quedant desprotegits.

e) De 350.000 locals d’oci, només 40.000 tenen espais lliures de fum, la qual cosa vol dir que aquesta llei no funciona.

f) Diu la Sra. Ministra que el fumador és un malalt que necessita ajuda, i això era una de les funcions d’aquesta llei, ajudar i convidar a deixar-ho però......

Per acabar de convèncer, ens trobem que no tenen credibilitat, perquè com sempre fan servir un doble llenguatge que serveix de comodí per dir-se i desdir-se quan els hi convé. Per exemple, parlen d’endurir la llei, i després fan servir expressions light com ara, “ el govern pretén...”, “quisieramos actuar en consecuencia....”, o sigui tot en potencial i res en executiu. Deixin-se de romanços i facin la seva feina de governar ben feta que per això els hem triat i no perquè es passin tot el dia mirant-se al mirall i sortint a tots als mitjans de comunicació en un “automarketing” permanent per justificar la poltrona.

Nosferatu.

Font: El Pais

Karakorum

El corrosiu avui el sentim tots igual. És diferent i canvia de to degut a la noticia de la suspensió del rescat d’en Óscar Pérez, ferit i esperant ser rescatat i trobat amb vida al Karakorum.

Avui és un dia trist i molt dur. Les circumstàncies ja ho eren especialment per Óscar Pérez però també és terrible prendre decisions com suspendre un rescat, segons ens informa “El Mundo”. La racionalitat de la decisió espanta: S'ha avançat el mal temps i en aquesta zona això és ,molt perillós, fins al punt que tots els grups de treball que formen el dispositiu de rescat, segurament també corren perill. L’altre motiu ho aconsella per les poques probabilitats de trobar en Oscar viu. Sona molt bèstia, però cal tenir present que porta més d’una setmana sense tenda per protegir-se, en una paret en males condicions, amb alguns aliments, amb fractures a la tíbia, al peroné i en un canell. La situació és tan difícil que segons sembla ja no queda cap expedició a la zona, excepte els grups de treball en el rescat, que tindran que marxar.

A Óscar Pérez i tots ells els hi vull donar les gràcies per la seva generositat, per el seu amor a la muntanya per fer-nos sentir tant solidaris, per fer-nos sentir més humans, i una part més gran de la natura. Tots els que ens agrada la muntanya estem amb la seva família, els seus amics, els companys i tots els del mon de la muntanya, molt aprop i ara més mai. La muntanya és la muntanya i ho sabem be. Tant de bo mai deixi de ser el que és i que segueixi produint la seva terrible atracció per futurs alpinistes. Que la puguin gaudir encara que sabem que d’altres també la tindran que patir. Ànims i suport incondicional per a tots.

Óscar, ja sempre seràs part del Karakorum, tothom sabrà que ets allà, i res ni ningú et podrà separar ja de la muntanya.

Nosferatu

Font: "El Mundo"

LES COSES PASEN QUAN LES CIRCUMSTÀNCIES HO PERMETEN.

Avui un diari ha publicat que uns nois li han clavat un bon ensurt al personal d'un geriàtric en disparar perdigons a les finestres d'aquest equipament. Ningú va prendre mal per sort, i segons sembla els autors, ja son a casa amb els seus pares ja que son menors d'edat.

Estic segur que molts ciutadans es troben garratibats per aquest fet i contrariats en funció dels diferents tractaments que segurament se li pot donar. En aquest post ho intentarem reflectir.

Normalment quan sentim la paraula brètol o bretolada, entenem col·loquialment una acció desagradable, segurament duta a terme per éssers amb cert grau d'irresponsabilitat i innocència.

Però com defineix una enciclopèdia el terme brètol?: “Home sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció”. Per tant segons això els brètols son persones dolentes. Però anem més enllà i comprovem que diu dels escrúpols: “ Aprensió, fre que posa la consciència per por a que l'acció pugui ser injusta, immoral, il·legal....” Vaja la cosa va en augment ja que ve a dir que no tenen consciència que els hi pugui impedir el que faran. Si anem a fer una cerca en la reglamentació per la tinència i ús d'aquests tipus d'armes trobem que:

a) Per tenir una, només cal acreditar 14 anys.

b) “con las que sólo se permite el tiro de precisión en diana en los espacios habilitados al efecto para tirar con carabina, en las galerías de tiro, o en recintos privados acotados, seguros y apartados del público. No está permitido el tiro a nada o sobre nada que no sea un blanco tipo diana: lo que implica que no se puede disparar a pájaros ni a cualquier otro tipo de animales...”

c) “Si no constituyeren delito, serán consideradas infracciones graves, y sancionadas: El uso de cualesquiera clase de armas de fuego reglamentarias, con omisión o insuficiencia de las medidas o precauciones obligatorias para garantizar la seguridad de las personas y de las cosas, con multas de cincuenta mil una a un millón de pesetas y retirada de las armas y municiones objeto de la infracción, así como de las licencias y guías de pertenencia correspondientes a las mismas, desde seis meses y un día hasta dos años de duración.

Be, ja sabem fins a on han d'arribar les sancions en aquest cas, i tot i que no tinc cap confiança que la sanció serà exemplar, desitjo que quan tot hagi acabat, no els hi quedin ganes de tornar-hi. Però això ha de ser tot? A mi em queden preguntes. Per exemple, perquè no en tenen escrúpols, (segons l'enciclopèdia consciència)?. De qui és responsabilitat això? .A casa seva també son brètols?. En cas afirmatiu que s'ha fet per evitar-ho?. Te quelcom a veure la capacitat d'educar els fills dels pares?. I l'escola?. Quina responsabilitat tenim la societat?. Els encarregats normativament de vetllar per la nostra seguretat i el control de les armes ho van poder evitar? Si és que no, perquè es legislen normes que permeten que no es compleixin els reglaments?. Si és que si, els que fan això encara conserven el seu lloc de treball?,

Aquests son només uns exemples de dubtes que ens tenen que fer costat abans d'arribar a cap “judici popular” sobre els fets i autors dels fets. Però també, i aixó ajudara a la pròpia contradicció, hem de dir que els menors tenen 17 anys, que fa pocs dies els diaris anaven plens de comentaris en els que les Autoritats es plantejaven que una dona pogués interrompre l'embaràs no desitjat sense consentiment dels pares entre 16 i 18 anys. Que la famosa i necessària píndola post-coital es pot subministrar a dones a partir de 13 anys una vegada el subministrador observi la seva maduresa.

Que l'arma es pot fer servir només amb 14 anys si verificats antecedents previs res no ho desaconsella. Però una vegada feta la malifeta, independentment dels resultats seran tractats legalment com diu la Llei del menor. És a dir majors i/o madurs per fer servir armes amb 14 anys, i menors, (de 17 anys), a l'hora de respondre davant la societat per disparar amb l'arma contra un geriàtric,sense conseqüències. Però exactament quina és la funció que ha de complir un arma?

És o no és una mica contradictori??.

Nosferatu

Font : "El Segre"

S’HAN DE FER COMPLIR LES NORMES CÍVIQUES.

He sentit a dir als mitjans de comunicació que el proper dia 26 d’Agost, a Ripoll s’ha convocat una “pixada popular”, des del pont sobre el riu Ter. Vull manifestar-me raonadament en contra d’aquesta bretolada que de cap manera pot tenir connotacions de activitat “popular” ja que estic segur que no serà duta a terme per una gran majoria dels ciutadans de Ripoll amb molta educació i sentit comú.

Paraula important: Responsabilitat. Del llatí. “responsum”, respondre. Responsable és aquell que conscientment fa quelcom i per tant les conseqüències d’aquests fets li son imputables. La responsabilitat viu en el marc de la consciència i la moral humana i és precisament un valor que permet administrar i gestionar els nostres actes i tot el que d’ells es pot derivar. Hi ha diferents tipus de responsabilitat i un d’ells és la responsabilitat jurídica que sorgeix quan algú no executa els seus actes d’acord a les normes de convivència legalment establertes.

Una altre gran paraula és civisme. Del llatí “civis” relacionant ciutadans i ciutat.

Civisme: Pautes de comportament afavoridores de la convivència ciutadana. El civisme és important perquè el que és públic és de tots. Sembla fàcil d’entendre-ho, però sembla ser que és mes complicat entendre-ho, fer-ho servir amb responsabilitat, i sobretot fer-ho complir per part de tots, autoritats i/o ciutadans.

Per tant una vegada dit tot això, deuria ser fàcil entendre perquè la nostra conducta ha de ser responsablement cívica i cívicament responsable. S’ha de reglamentar i normativitzar i aplicar amb tota la contundència que calgui. Han de ser exigibles les responsabilitats tant individuals com sobretot col·lectives. I per tant, una iniciativa de “pixada popular”, no pot ser una eina de participació ciutadana constructiva, per poc responsable i per contraria a les mes elementals normes de convivència.

Estic a favor de les ordenances municipals de civisme sempre i quan siguin legalment imprescindibles per exercir les llibertats individuals, de forma que:

Responsabilitat Individual + Civisme = Més Llibertat.

Potser aquesta fórmula seria l’antídot a allò que es diu de “la llibertat d’un comença a on s’acaba la de l’altre”.

Font: Catalunya Radio emissions dies 12 i 13 d’Agost de 2009

Nosferatu

INVENTAR PROBLEMES PER AMAGAR PROBLEMES

En aquest post voldria manifestar la meva perplexitat per un article que en lloc d'entrar a analitzar i valorar les causes que ocasionen els greus problemes en el Sistema Sanitari Públic, el que fa és el que crec un intent de manipulació de l'opinió pública i de promoció de la desconfiança envers un col·lectiu d'actors sanitaris universitaris legalment acreditats com és el d'infermeria.

El Sr. Bruguera, president del Col·lectiu de Metges de Barcelona adverteix del perill d'intrusisme professional, que es pot donar en determinades circumstàncies, sembla ser que li preocupa especialment, per part del personal d'infermeria.

En la meva opinió els problemes que arrossega el Sistema Sanitari Públic, tenen unes causes molt diferents però aquestes ni les esmenta encara que son conegudes. Perquè? Perquè creant un problema que no existeix, fem que els ciutadans mirin cap una altre banda,fent veure que ens preocupem d'ells.

Entrant en matèria o el que és el mateix a valorar l'article del Sr.Bruguera, com que infermeria i medicina son dos professions complementàries, tampoc s’entendria en alguns casos, la professió mèdica sense la d’infermeria. (anar enllaç).

En quan al delicte d’intrusisme que sembla que vostè atribueix en la seva generació a l’existència dels metges, li haig de dir que si no vaig errat judicialment aquesta tipificació de falsedat es va fer per protegir la potestat que tenia en exclusiva l’Estat per reglamentar l’exercici de certes professions i que més endavant en l’any 1995 es va ampliar per protegir professions i professionals en aquells treballs en els que fan falta títols per poder-los exercir. És a dir, els metges no han inspirat el delicte d'intrusisme en el Codi Penal, com es podria pensar d’acord amb el seu escrit que he enllaçat, però sortosament han contribuït.

Per una altre banda ja ha estat contestat i puntualitzat pel Col·legi Professional corresponent, el de Diplomats d'Infermeria, a on la seva presidenta crec que li orienta en quan a algunes afirmacions seves més properes a la manca d’informació que al coneixement de la realitat de la professió infermera. Però jo em pregunto, aquest és per a vostè el problema més important en el nostre Sistema Sanitari? O dit d’una altre manera, l’etiologia de base que provoca aquest mal és el que pot arribar a fer professionalment una universitària, responsable, formada i qualificada infermera? No creu que és millor per a tots, especialment per els ciutadans que vostè es concentri i faci servir la seva condició per lluitar en aspectes com:

1. Manca d’inversió pública, que si es fa a la privada.

2. Gestors de Centres Públics de dubtosa capacitació però amb afinitats polítiques amb....

3. Contractes amb condicions laborals esperpèntiques.

4. Manca de qualificació de “professionals a sou”.

5. Plantilles obsoletes i sobrecarregades.

6. Pressió assistencial. Estrès. Inseguretat.

Em sorprèn que precisament vostè no en parli de tot això. Que tem molestar al Poder Polític?

És increïble que d’una forma tan manipuladora s’expressi: “¿Alguien ha preguntado al ciudadano si está de acuerdo en que le visite una enfermera en lugar de un mèdico?”

Ens agradi o no, la realitat es que el ciutadà a aquesta pregunta que per ètica i protocol sempre es fa en aquest casos, respon majoritàriament SI, i mai cap infermera visitaria ningú per tal d' evitar ser atés pel metge/ssa. I tots els companys que treballen cada dia a les “trinxeres”del nostre Sistema Sanitari Públic ho saben.

Sr. Bruguera el nostre difícil treball, que millor o pitjor surt cada dia, és gràcies a l’esforç dels equips multidisciplinaris de diferents agents sanitaris que han aprés a treballar junts i no per estaments. Crec que vostè sap igual que jo que inventant problemes inexistents d'intrusisme professional pert part d'infermeres en el Sistema Sanitari Públic,no serem mai part de les solucions que ens está demanant la societat.

Nosferatu

LA CEOE NEGOCIA O INTIMIDA ?

El passat dia 9/08/2009, el Sr. Joan Rosell vicepresident de la CEOE i president de Foment del Treball, va concedir una entrevista a TV de Catalunya a on va parlar entre d'altres coses de la crisi.

En aquest post comentaré alguns fragments de l'entrevista, que em semblen poc conciliadors, i una mica prepotents, i que podrien deixar clara l'actitud dels empresaris en relació a futures negociacions amb els Agents Socials i el Govern.

Començaré pel final amb l'afirmació del Sr. Rosell: “Els empresaris som la clau de la sortida a la crisi”. Es clar. Qui ens va ficar en la crisi sinó el sector privat amb les seves “burbujas especulatives”?. Es per això que ara volen tornar a fer negoci traient-nos de la crisi? La veritat és que rebo un missatge semblant a: “si us porteu be amb nosaltres us netegem el país d'aturats” no els hi sembla? Per arreglar-ho una mica diu referint-se a la sortida de la crisi: “no serà l'Administració, no serà per decret llei”, sembla com si el Govern del país estigues a les seves mans. Diu després: “serà per un munt de gent que es posara a fer productes i serveis nous”. Vaja, aquest munt de gent que produeixen i que serveixen son precisament els treballadors. Els treballadors que vostès necessiten per fer diners i omplir-se la boca d'allò tan conegut de: “Som creadors de riquesa.

Els mateixos treballadors a qui afectaran els canvis que “necessita” el mercat laboral en aquests moments, que son sobretot “simplificar les lleis especialment referent a la contractació i l'acomiadament”. I la pregunta que em faig és: li ve gran a la CEOE l'Estatut dels Treballadors, i es sentien més còmodes amb normatives diguem-ne mes predemocratiques? A mi em sembla que si.

No deixaré de reconèixer que votés son co-protagonistes del fet que que s'hagin reduït en 1,5 milions els contractes temporals, però quan ho diu el Sr. Rosell, sembla que només ho siguin els empresaris. I no podem oblidar el temps que fa que el Ministerio de Trabajo i totes les Conselleries de treball Autonòmiques, demanen als empresaris polítiques i accions per tal de reduir la temporalitat per contracte fixes i formació i inversions en I+D, per donar precisament més estabilitat al mercat laboral i actualitzar-lo. Ara diuen que "estem despatxant treballadors temporals ben preparats, (i mes fàcil d'acomiadar), en lloc dels que potser tindrien que deixar que son els indefinits,(mes cars d'acomiadar)". I tot perquè segons diu el Sr. Rosell, “la llei incentiva acomiadar-los”. Sí senyor, gràcies per dir-nos tan clarament quins “criteris empresarials fan servir per gestionar els recursos humans”.

Senzillament, l'euro. Els treballadors no som per a vostès l'actiu més important de la seva empresa com deuriem esperar dels que creen els productes i donen els serveis. Som senzillament una despesa en euros que s'ha de reduir com sigui. Això si mantenint la producció i millor incrementant-la.

Es queixen també, (això si després que ja s'han parapetat havent rebut un munt de recursos públics de tots els ciutadans per no deixar-los enfonsar), que quan “l'Administració ha de moure alguna cosa ho posa tan difícil que diem, deixem-lo estar”, però no serà més aviat que quan es fan els estudis de risc per tal de deixar-los diners, molts empresaris no poden justificar la seva mala gestió?

Per finalitzar, crec que en els temps que vivim i en el marc de la situació econòmica actual la millor defensa davant del seu fracàs negociador amb els Agents Social i el Govern, mai pot ser un bon atac i molt menys si això pugues suposar convertir treballadors i famílies en moneda de canvi. És per això que crec la seva actitud és intimidatòria i premeditada per intentar que els seus comptes de beneficis no notin la crisi que sentim tots i per tenir cada vegada més poder. Segur que els hi agradaria que les empreses fossin l'Estat mateix eh?.

Ah! permeti que els hi faci una reflexió, no seria més adient que la seva estratègia la facin sortir quan manin el PP i/o CiU, en lloc de quan manen uns pseudosocialistes ?

Nosferatu

Font | 3cat24

NO SOLUCIONAR RES I SORTIR ALS DIARIS

Fa dos dies que en els diaris he llegit quelcom sobre una ordenança municipal a Maçanet de la Selva que segons sembla s'ha fet cercant que no s'abandonin animals.Però algú em pot dir quina relació te el fet de que un gos no pugui fer servir l'ascensor acompanyat pel seu amo i l'abandonament d'animals?
Diu el Sr. Alcalde que la norma no s'ha fet per sancionar. Llavors perquè es deixa tan clar que les multes aniran des de les 60 als 30000 euros pels infractors?. Diu que no hauran inspeccions però que quan es detectin situacions irregulars es sancionara. Menys mal que no s'ha fet per sancionar! Si no s'ha d'aplicar, cal fer la ordenança?. Diu també aquest senyor, que es fa perquè els veïns sàpiguen com han de tractar els seus animals per una convivència ordenada. Escolti Sr. Alcalde, si a Maçanet de la Selva s'ha d'ordenar i cal una norma municipal per garantir els seus drets , com és que ha premés vostè i tots els seus predecessors fins ara que hi hagin animals suposadament maltractats a la seva Vila? Diu vostè també que l'Ajuntament no es pot responsabilitzar de fer complir la ordenança, perquè no te mitjans per fer-ho, la qual cosa converteix la norma en inútil, però polèmica com per fer-se publicitat als diaris i esquitxar a la Institució Municipal per inoperància innecessària. I la pretesa protecció i control que proporciona la norma municipal sobre el tracte digne envers els animals domèstics, com ara vigilar que no passin més de tres hores tancats en un cotxe, es fa però sabent que com va dir algú: “això no serveix per res..!!!” Això sí, publicitat gratuïta assegurada. Només una darrera pregunta Sr. Alcalde, de les vegades que reben queixes i/o denuncies dels veïns quantes son motivades per molèsties ocasionades per animals sense amo, i quantes per animals amb amos mal educats, i quantes per causa directa relacionada de la interacció entre els humans?

No seria millor que vetlles perquè Maçanet de la Selva tingui Policia Local, per tal de fer complir les ordenances municipals abans de fer-les i aprovar-les?

En la meva opinió i amb tot respecte, la seva ordenança em sembla una pantomima política per tal de sortir als diaris, tot i que a vegades se'ls hi torna en contra.

Nosferatu

Font | El País

JUSTÍCIA PRIMER, GENEROSITAT DESPRES

He sentit a les notícies que potser s'està pensant en fer una vaga si el proper mes de setembre no hi han en el projecte dels pressupostos de l'any vinent un senyal inequívoc en forma d'assignació de recursos econòmics específics per tal de solucionar els problemes de La Justícia.

I la pregunta que em faig és: més diners en el Ministeri de Justícia garanteixen la justícia?. No tindria que ser a l'inrevés és a dir primer demostrar la capacitat de ser justos administrant correctament la justícia i després donar diners per tal de desenvolupar allò que fem be?

Tinc la sensació que una part dels impostos dels ciutadans aniran a parar a un lloc que no millorara la opinió dels que manifesten: “gens ni mica”, quan els enquestadors els hi demanen si tenen confiança en la justícia. Personalment, crec en el valor Justícia, però com la gran majoria dels ciutadans no crec en el funcionament d'una part de l'Administració de Justícia precisament per suposadament injusta, polititzada, per creure abans en la presumpció d'innocència i els actes de bona fe de les Administracions abans que dels ciutadans, (normalment i desproporcionadament indefensos davant les Institucions Públiques), per suposadament corporativista, per creure que no es valenta quan es tracta d'actuar exemplarment sobre els vips de tota mena, i especialment per generar desconfiança. Inclús necessitem un Defensor del Pueblo, que benvingut sigui!, per que les estructures de l'Estat no ens facin mal! Em pregunto que genera més alarma social, el virus H1N1 o que una part de la Justícia no sigui Justa?.

Ja que paguem tots, (personal de l'administració de justícia inclòs) , no deuríem primer fer arreglar el vehicle i comprovar que funciona abans de pagar-lo? He llegit un diari que diu que hi han uns ciutadans que els hi va caure una grua a sobre estant a casa seva, que van ferir a la dona, i un any desprès encara no han pogut anar a viure a casa seva, s'estan pagant un advocat, les companyies asseguradores no es posen d'acord i no passa absolutament res, i sembla que no n'hi ha ni data pel judici. Realment solucionarem aquest i d'altres casos aportant més diners al Ministeri de Justícia?

PRESENTS PELS QUE MANEN = CORRUPCIÓ ENCOBERTA??

En els mitjans de comunicació cada dia trobem comentaris sobre la desafecció envers la política per part dels ciutadans. I segurament molts hi participem d'aquest fet per moltes i justificades raons. Però sense cap dubte que quan els polítics, allò que han de fer be, ho fan a mitges per tal de poder justificar que no ho fan be, es generen molts dubtes. Per exemple:

A Europa hi han cinc països que no regulen el tema dels regals als governants i d'altres càrrecs. En l'altre extrem hi han els països que han prohibit qualsevol forma de regal envers un governant, diputat..etc., com a forma de combatre la corrupció. Al mig, hi podríem trobar Spain, que amb una ambivalència equivalent als “0 graus ni frio ni calor”, ha establert el Codi de Bon Govern per als membres de l'Executiu del Sr. Rodriguez Zapatero i diu:

“es rebutjarà qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia..."

Ah!, per allunyar rapinyaires si l'Executiu fos d'un altre Sr., faria el mateix comentari.

Jutgin vostès mateixos aquesta ambigüitat i sobretot si aquesta regulació pot esdevenir útil i si realment te futur feta en aquests termes, o si esdevindrà inútil ja que com que no defineix “els regals i favors d'ús habitual, social i de cortesia”, tot val per tal de rebre les gràcies del poder. No son en realitat sis els estats d'Europa que no regulen un possible mecanisme de corrupció?.