En aquest post comentaré alguns fragments de l'entrevista, que em semblen poc conciliadors, i una mica prepotents, i que podrien deixar clara l'actitud dels empresaris en relació a futures negociacions amb els Agents Socials i el Govern.
Començaré pel final amb l'afirmació del Sr. Rosell: “Els empresaris som la clau de la sortida a la crisi”. Es clar. Qui ens va ficar en la crisi sinó el sector privat amb les seves “burbujas especulatives”?. Es per això que ara volen tornar a fer negoci traient-nos de la crisi? La veritat és que rebo un missatge semblant a: “si us porteu be amb nosaltres us netegem el país d'aturats” no els hi sembla? Per arreglar-ho una mica diu referint-se a la sortida de la crisi: “no serà l'Administració, no serà per decret llei”, sembla com si el Govern del país estigues a les seves mans. Diu després: “serà per un munt de gent que es posara a fer productes i serveis nous”. Vaja, aquest munt de gent que produeixen i que serveixen son precisament els treballadors. Els treballadors que vostès necessiten per fer diners i omplir-se la boca d'allò tan conegut de: “Som creadors de riquesa.
Els mateixos treballadors a qui afectaran els canvis que “necessita” el mercat laboral en aquests moments, que son sobretot “simplificar les lleis especialment referent a la contractació i l'acomiadament”. I la pregunta que em faig és: li ve gran a la CEOE l'Estatut dels Treballadors, i es sentien més còmodes amb normatives diguem-ne mes predemocratiques? A mi em sembla que si.
No deixaré de reconèixer que votés son co-protagonistes del fet que que s'hagin reduït en 1,5 milions els contractes temporals, però quan ho diu el Sr. Rosell, sembla que només ho siguin els empresaris. I no podem oblidar el temps que fa que el Ministerio de Trabajo i totes les Conselleries de treball Autonòmiques, demanen als empresaris polítiques i accions per tal de reduir la temporalitat per contracte fixes i formació i inversions en I+D, per donar precisament més estabilitat al mercat laboral i actualitzar-lo. Ara diuen que "estem despatxant treballadors temporals ben preparats, (i mes fàcil d'acomiadar), en lloc dels que potser tindrien que deixar que son els indefinits,(mes cars d'acomiadar)". I tot perquè segons diu el Sr. Rosell, “la llei incentiva acomiadar-los”. Sí senyor, gràcies per dir-nos tan clarament quins “criteris empresarials fan servir per gestionar els recursos humans”.
Senzillament, l'euro. Els treballadors no som per a vostès l'actiu més important de la seva empresa com deuriem esperar dels que creen els productes i donen els serveis. Som senzillament una despesa en euros que s'ha de reduir com sigui. Això si mantenint la producció i millor incrementant-la.
Es queixen també, (això si després que ja s'han parapetat havent rebut un munt de recursos públics de tots els ciutadans per no deixar-los enfonsar), que quan “l'Administració ha de moure alguna cosa ho posa tan difícil que diem, deixem-lo estar”, però no serà més aviat que quan es fan els estudis de risc per tal de deixar-los diners, molts empresaris no poden justificar la seva mala gestió?
Per finalitzar, crec que en els temps que vivim i en el marc de la situació econòmica actual la millor defensa davant del seu fracàs negociador amb els Agents Social i el Govern, mai pot ser un bon atac i molt menys si això pugues suposar convertir treballadors i famílies en moneda de canvi. És per això que crec la seva actitud és intimidatòria i premeditada per intentar que els seus comptes de beneficis no notin la crisi que sentim tots i per tenir cada vegada més poder. Segur que els hi agradaria que les empreses fossin l'Estat mateix eh?.
Ah! permeti que els hi faci una reflexió, no seria més adient que la seva estratègia la facin sortir quan manin el PP i/o CiU, en lloc de quan manen uns pseudosocialistes ?
Nosferatu
Font | 3cat24
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada