Karakorum

El corrosiu avui el sentim tots igual. És diferent i canvia de to degut a la noticia de la suspensió del rescat d’en Óscar Pérez, ferit i esperant ser rescatat i trobat amb vida al Karakorum.

Avui és un dia trist i molt dur. Les circumstàncies ja ho eren especialment per Óscar Pérez però també és terrible prendre decisions com suspendre un rescat, segons ens informa “El Mundo”. La racionalitat de la decisió espanta: S'ha avançat el mal temps i en aquesta zona això és ,molt perillós, fins al punt que tots els grups de treball que formen el dispositiu de rescat, segurament també corren perill. L’altre motiu ho aconsella per les poques probabilitats de trobar en Oscar viu. Sona molt bèstia, però cal tenir present que porta més d’una setmana sense tenda per protegir-se, en una paret en males condicions, amb alguns aliments, amb fractures a la tíbia, al peroné i en un canell. La situació és tan difícil que segons sembla ja no queda cap expedició a la zona, excepte els grups de treball en el rescat, que tindran que marxar.

A Óscar Pérez i tots ells els hi vull donar les gràcies per la seva generositat, per el seu amor a la muntanya per fer-nos sentir tant solidaris, per fer-nos sentir més humans, i una part més gran de la natura. Tots els que ens agrada la muntanya estem amb la seva família, els seus amics, els companys i tots els del mon de la muntanya, molt aprop i ara més mai. La muntanya és la muntanya i ho sabem be. Tant de bo mai deixi de ser el que és i que segueixi produint la seva terrible atracció per futurs alpinistes. Que la puguin gaudir encara que sabem que d’altres també la tindran que patir. Ànims i suport incondicional per a tots.

Óscar, ja sempre seràs part del Karakorum, tothom sabrà que ets allà, i res ni ningú et podrà separar ja de la muntanya.

Nosferatu

Font: "El Mundo"