MASSA TARD I SENSE CREDIBILITAT.

Rebuig a la corrupció per salvar el futur. Tolerància "zero", que encara no s'ha produït. Transparència atorgant les financiacions que necessiten els ajuntaments. Legislar amb la contundència de l'Estat de Dret, fent complir les lleis. Això i molt mes, és el que deuria estar succeint des de fa temps i no succeïx. I el que és pitjor, els mateixos que no han fet res, per omissió, ens demanen perdó públic per fer-se teràpia i netejar les seves malmeses consciències. Els mateixos que fins ara han permès que siguin els sectors econòmics del país es que distribueixin i gestionin els fons públics. Els mateixos que volen que tot el que és fa en la empresa pública doni beneficis. I si donen mes beneficis les malalties que la salut, visca les malalties.
Però tot això i mes, fa aparèixer l'entorn de corrupció. Demanen perdó però fins a quin punt els importem les persones?. Amb les xifres que ens va donar la Ministra de Sanitat, de gent que per culpa del tabac ens deixa cada dia, encara no han fet la Llei adient per protegir la salut de les persones, (per cert, dret constitucional), perquè per el gremi corresponen, primer és la caixa. Per ells tenir diners, ho és tot, i el altres que els bombin. I el govern de l'Estat els hi deixa fer la seva. Per a qui fan política?
Hi han uns altres actors que diuen que menys parlar i mes pactar. Quin morro!. Es que la corrupció no es pacta?, llavors perquè surt a la llum un munt d'anys desprès des de que s'està produint, i sota uns teòrics controls que detectaven o no anomalies, però que en el millor dels casos no servien per a res? Que volen pactar aquells que durant 23 anys "no s'han adonat" ?
I els ciutadans que...! Fins ara tots calladets, consumin obsessivament, acumulant tot allò que es podia aconseguir amb préstecs dels bancs, jugant a inversors-especuladors immobiliaris i contribuint a la gran fallida. I amb aquesta conducta donant cada dia mes poder a tots aquells als que ara denunciem. Esquizofrenia pura!. Els ciutadans hem de viure la realitat i no la publicitat.
Jo no em puc creure que els mateixos polítics actuals tinguin el mínim interès en treuren's d'aquest pou. Crec que només es fan les víctimes per mantenir-se a on son i com son fent exactament el mateix de sempre i fer més gran la seva i nostra decadència política. Per això ara s'estan emprovant el maquillatge mínim necessari perquè amb l'ajut dels mitjans de comunicació amplificadors de les virtuts dels que manen, i manipulant convenientment les opinions de la gent, aconsegueixin deixar-ho tot com estava abans de l'esclat de corrupció. En realitat no volen competir en programes ètics a un any de les properes eleccions. No estan preparats per això. Segurament s'aprofitaran de les festes de Nadal, el bon rotllo, els regals, tothom baix de piles per tal de poder reaccionar....... No hi comptin amb mi!.
Només tindre present a gent nova, partits renovats i/o nous, projectes nous, idees noves, aire pur. Que estimulin els ciutadans i els hi donin les eines mes efectives per el control de l'activitat política, i del govern. Només m'implicare en les eleccions a on sigui la gent la que tria els seus representants i no uns partits polítics amb finançaments privats, fons desviats del seu original destí, absolutament foscos i incontrolats, etc.
I sobretot si hi han possibilitats de canviar la realitat i en lloc de tenir un govern sota els altres poders, tinguem un govern que te sota control el poder.
No em demanin perdó. Si realment volen un canvi de model i de sistema, vagint-se d'una vegada! perquè per sort i també malauradament, vostès ja han fet tot el que eren capaços de fer.


Nosferatu.

ESPANYA AL MARGE DE LA JUSTICIA UNIVERSAL.

Malauradament això és una molt dolenta notícia. Els dos partits espanyols majoritaris, el passat mes d'octubre en el Senat, han donat llum verda a la modificació d'una llei que ens torna a aïllar internacionalment, en aquest cas en un tema tan sensible pels ciutadans com La Justícia. La nostra contribució a lluitar contra els dictadors assassins, els governants genocidas, contra la tortura, i en general contra aquells que no respecten els drets humans, era fer servir la Justícia Internacional quan els jutges ho creguessin fonamentat. Ara, descendents, familiars i víctimes de qualsevol barbàrie comesa fora de les nostres fronteres no poden comptar amb nosaltres com fins ara, i no tenen accés a aquesta justícia perquè els hi retorni la dignitat humana que un dia un monstre o més d'un li van robar.
La nostra aportació a la Justícia Internacional és a partir d'ara, tancar la porta a tots a aquells que fora de les nostres fronteres, sols, sense mitjans ni capacitat per enfrontar-se als seus botxins, sense cap possibilitat de defensar-se i sense poder lluitar i modificar el seu destí, pateixen injustícia. És, deixar-los sols com si no ens importessin les seves vides.
Algú entén que aquesta modificació legal hagi estat impulsada i aprovada per partits,(PP i PSOE) que s'anomenen democratas, en un parlament i un senat democràtics i que pertanyen a un Estat que presumeix de democràcia i que va signar la seva adhesió a la Carta dels Drets Humans?
Per moltes persones la Justícia Universal és la seva única esperança per tenir un futur, i també les seves famílies i els seus fills. Tots els Països i tots els Estats del mon han de garantir els Drets Humans. Espanya, amb aquesta decisió al Senat, els hi nega aquesta possibilitat als que pateixen i al mateix temps diu respectar els Drets Humans. Una mostra mes de la qualitat professional i humana dels polítics que tenim. Però sobretot de la seva hipocresia. Per sort no tots.
I els mitjans de comunicació que? A ningú li sobta la mancança d'una cobertura informativa adient a la importància de la notícia per part dels informadors i informatius? A qui obeeixen?
No voldria ni pensar, que els mortals silenciosos, fóssim el reflex dels polítics i mitjans de comunicació que funcionen com venuts als interessos d'uns altres, perquè això també parlaria de quina mena de societat som nosaltres, i que a menys que ens hi vagi quelcom, tot ens la bufa, inclosos els patiments dels altres habitants del planeta.

Tal i com escriu l'autor de l'article que surt a la font que s'esmenta, (NO S'HO PERDIN), jo també ja he decidit els meus propers vots. En el meu cas diré sí a la democràcia però de cap de les maneres als mateixos polítics, (“podrítics”?), dels darrers 25 anys. Jo votaré nul durant unes quantes eleccions.

Font: Público.es

Nosferatu

LES CONDUCTES ÈTIQUES HAN DE COMENÇAR EN ELS CIUTADANS.

Ja fa uns dies que els mitjans de comunicació ens donen “carnaza” com és el cas Millet el dels inspectors d'hisenda, el Gürtel, i més recentment el de l'ajuntament de Santa Coloma. Les xifres de milions son importants i els ciutadans demanen justícia. Jo crec que ens deuríem aïllar d'aquestes xifres i valorar més el possible delicte ja que per a mi si has estafat, i si la quantitat és la que diu el codi penal per tal de que pugui ser delicte d'estafa, ja n'hi ha prou.
Una altre cosa és si hem de tenir present qui ha creat la oportunitat de poder estafar. Perquè si ha estat l'activitat parlamentaria de baixa qualitat, els controls inexistents dels que han de garantir les coses ben fetes o la pròpia Administració, per implementar estratègies equivocades per la obtenció de incentius variables, en lloc de contribuir a la gestió moralment acceptable, han pervertit el sistema. I si els treballadors han acceptat aquest joc malèvol i cecs d'avarícia han fet el que mai haurien d'haver fet, (encara que només sigui per 1000 euros extres a l'any), també és un delicte.

Pot estar passant això a les nostres vides?? Les estem gestionant èticament??Estan lliures de pecat tots els que fins ara han cregut equivocadament que la dignitat i el respecte dels altres es guanyen en funció del número de propietats adquirides? Perquè encara no hem aprés que tan una cosa com l'altre només es poden guanyar des de la substància de l'ésser humà?

I les empresses i els anomenats sectors econòmics quin paper han jugat convidant-nos insistentment a consumir?. Quant més millor, “3x2”, “barra lliure”, i sense que sigui transcendent si tenim o no necessitats reals de consumir. Potser un possible exemple del que no s'ha de fer el trobaríem en una misteriosa e hipotètica empresa que podria ser pública o potser la mateixa Administració i que de sobte canvies la forma de guanyar diners tradicional per aquesta altre:

A PARTIR D'ARA PER PODER ASSOLIR MILLORES ECONOMIQUES EN LES NÓMINES, CALDRA:

1. Direcció per objectius. És a dir: “si fas això et dono tant”.

2. Registra tota l'activitat que puguis sumar. Els teus superiors també hi guanyen.

3. No importa ni la veritat ni la qualitat. El mes important és aconseguir les xifres.

4. Cobrar el màxim d'euros possible.

PRECAUCIONS:

Si per casualitat, per error, per enveges, mala llet, i/o “vendetta política”, t'enganxen que has cobrat per uns serveis prestats que mai has arribat a donar, espavilat ja que l'empresa no parara de dir que tu has traït la seva confiança, i es faran els sorpresos, indefensos i innocents. Ah! Es presentaran com acusació particular. I el que és pitjor probablement La Justícia se'ls creurà per aquella estupidesa de que es considera que l'Administració sempre actua de bona fe, (ja!!), i que els hi serveix per no tenir que entrar fins al fons de la qüestió.

Crec sincerament que la persecució dels delictes és important i necessària. Però ho és més encara que tots els ciutadans autogestionem èticament totes les activitats de la nostra vida quotidiana. Sense això, estem condemnats a ser víctimes de la nostra pròpia corrupció.

Nosferatu

PODEN ESTAR MORINT MOLTES PERSONES.

El motiu d'aquest post vol generar dubtes que crec raonables envers la que podria ser una "no acció amb resultat de mort". Pot ser alguna Institució i/o Autoritat ho determini. De ben segur que opinaran millor que jo si ho és o no, i desfaran les nostres sospites, o ens creixeran mes. No em sobtara ja que malauradament, "l'esport nacional" és: a) aixecar la llebre de la presunta corrupció política amb repercussions Institucionals, b) la politització dels poders de l'Estat i del seu mal funcionament con ara podria ser el cas de La Justícia. (Veure video), i, c) el seguiment i complaença obsessiva dels polítics afirmant continuament en la seva defensa que "no existeix la Llei perfecta" i allò de "la condició humana...", per tal de justificar el fet de fer les legislacions ineficaces, ineficients i discriminatories en funció de la condició social, política i sobretot econòmica del ciutadà que sigui el dipositari de l'acció. Perquè tota aquesta "parrafada"?, perquè una vegada mes, (ciutadans inclosos), fan silenci davant d'un fet questionable. La Ministra de Sanitat el passat 10/10/2009 segons EFE i que publica El Mundo, afirma que: "Cada día mueren entre tres y cinco españoles por tabaquismo pasivo y 153 por tabaquismo activo". Fent un càlcul per sobre des de que la Sra. Jimenez va afirmar l'esmentada xifra, la contundència de les dades son: Des d'aquells moments ençà, han pogut morir 54 fumadors passius que podrien ser 90 i un total de 2754 fumadors actius, de les quals la Ministra i per tant el Govern del Sr. Rodriguez Zapatero tenen coneixement perquè en tenen i donen les xifres.
Una altre afirmació de la Ministra va ser, "el cumplimiento de la actual Ley Antitabaco "deja mucho que desear". La qual cosa confirma allò esmentat línies amunt.
Però, el dubte és: Tenir coneixement i no fer tot el que es pot fer des d'els legisladors i Parlaments Estatals, per tal de prevenir els efectes dramàtics, en molts casos amb resultat de mort, derivats en tot o part, del consum d'un producte que pot matar, (segons diu el mateix producte), i que segons la Ministra i les seves xifres no hi queda dubte de que mata, no deuria ser investigat si cal d'ofici per la Fiscalia?, i pels Síndics corresponents?, i pels mitjans de comunicació, i pels professionals del dret? I....?.
Des d'el meu punt de vista, m'agradaria com a ciutadà quedar-me tranquil de que el govern del Sr. Rodriguez Zapatero i tot l'Arc Parlamentari de l'Estat, (per tant tots els partits amb representació atorgada pels ciutadans, veritables dipositaris del poder en democràcia), amb la seva "no acció", no son còmplices, ni encobridors, ni negligents, ni imprudents, ni ometen el deure de socors. I ho vull sobretot perquè d'acord amb les afirmacions esmentades, ara esta passant i no s'aturara cap dia, i possiblement anirà morint gent que no tindria que fer-ho, entre d'altres coses perquè una addicció com el tabaquisme és avui una malaltia, i perquè va ser importada fa temps amb la connivència dels governs i els empresaris i el "fashion social". Però també perquè els fumadors passius, ho som tots ja que no poden evitar el fum ni en molts casos "els fums" patològics dels fumadors. I com que segons les dades, el passius ho som tots,(encara que les estadístiques no ens tinguin presents), moriran molts més cada dia. Injustícia assegurada.
M'agradaria recordar que des de que van començar a imposar-se multes endurides per una nova Llei de Seguretat Vial, els accidents amb resultat de mort, sobretot en relació a excessos de velocitat s'han reduït moltíssim. Per sort això és una bona notícia, i també ho és el fet que l'increment dels controls d'alcoholèmia i sancions esdevingudes, han tingut un efecte preventiu traduït en menys morts en relació al consum d'alcohol. Per tant perquè no prenen nota els legisladors i tothom que calgui i fan la Llei que toca, en lloc d'anunciar-la tant als mitjans de comunicació i no fer-la? Malauradament, fa temps que la ciutadania sabem perquè molta gent, (que per sort no ho son tots), s'apunta a la política, i els esdeveniments ens ho confirmen a diari. La pregunta que hem de tornar a fer és: Senyors/res del Govern i Senyors/res Legisladors/res, quantes morts, (anunciades amb xifres per vostès mateixos), s'han de produir per tal de que facin la Llei antitabac que pertoca??
Senyors/res del Govern i Senyors/res Legisladors/res, per malament que hi vagi l'economia i per buides que estiguin les caixes, la necessitat de recaptar els impostos especials de tabac justifiquen una sola mort si aquesta s'hagués pogut evitar??
No hauria d'intervenir La Justícia i garantir el dret constitucional i fundamental a la salut que contempla la Carta Magna per a tots els ciutadans??
Que tenim CartaMagna o "Carta Manga"??
Jo expressaré el meu desitj i esperança i per tant crec que s'aplicará la Constitució i no un "còmic".

Font: "El Mundo"

Nosferatu.
(Com tots, fumador passiu candidat a la llista dels obligats a poder ser un del 3 a 5 que moren cada dia).

NOVA FUSIÓ: BIN LADEN - DONALD RUMSFELD?

Segurament aquest títol ja aixeca ampolles però es que aquest personatge ha estat el primer accionista de empresses farmacèutiques que fabriquen teòriques vacunes i medicaments benefactors per a la raça humana. Be, ho direm d'una altre manera, encara que pot ser tornarem a aixecar mes butllofes. La industria farmacèutica i els terroristes es fusionaran?. El plantejament pot semblar inversemblant, inclús kafkià, però els invents dels científics per tal de poder contribuir a l'administració fàcil i còmoda de medicaments a les persones, els supositoris, han estat aprofitats pels terroristes per introduir els seus explosius en aquest format. Han estat provats i sembla que amb èxit, ja que allà a on es van fer servir, van provocar la mort d'una persona que va quedar a trossos i ferides a un munt d'altres persones a part de moltes destrosses materials. Per tant efectivitat total.
En un altre ordre trobem a Internet a una Doctora en Salut Pública, que ens explica que en un lot de vacunes, contra la "terrible" Grip A, un treballador va descobrir per casualitat que tots els bitxos inoculats amb la vacuna van morir, (cosa que no deuria passar), i es va identificar que les ampolletes portaven una barreja molt perillosa i de conseqüencies impredectibles.
En el primer cas i per desgràcia, la finalitat és clara i absolutament rebutjable, com també ho son les seves conseqüències.
Però en el segons cas, algú sap dir-me que fan un virus de la grip estacional i un altre de la grip del pollastre en el mateix flascó i a punt per a ser injectats??. Hem de tenir present que d'acord amb les fonts consultades i que s'esmenten en aquest post, estan barrejats un virus amb gran poder infectiu i baix poder mortal, amb un de característiques inverses, és a dir, un amb baix poder infectiu i considerable i/o alt poder de causar morts. Per tant junts, tenim de tot lo pitjor i mes perillós.
Donç això, uns perquè ho volen i uns altres per no se sap quines raons. Però en tots dos casos, es treballa amb substàncies que introduïdes en el cos humà poden tenir una mortífera capacitat destructiva. Vaja!, els terroristes comencen a utilitzar coses que també fan servir les farmacèutiques, per sort amb motivacions diferents. Peró és curiós que les farmacèutiques, (esperem que per error i no per treballar per la industria de les armes biològiques), introdueixin productes perniciosos en les ampolletes, per un innocent descontrol, difícil de creure si es segueixen tots els protocols de fabricació del producte, que es preten administrar als ciutadans.
Trobaran algun dia motius i espais comercials per treballar plegats? Espero que no.

Fonts: La extraña historia de la Gripe A.
Supositorios explosivos, la nueva arma de los terroristas islamistas.

Nosferatu

QUE INTERCANVIEN ELS POLÍTICS AMB ELS SEUS PRESTADORS?

Segons El Periódico, "Duran dice que es lícito que Colom fuera a pedir dinero porque todos los políticos lo hacen".
Jo vull recordar que quan un ciutadà normal demana un préstec, i ara més que mai, li fan allò que anomenen estudi de risc, que ve ser una mena d'investigació de i a on calgui per tal d'esbrinar quina mena de client es el ciutadà, o si ho prefereixen, si poden arribar a concloure que podrà retornar els diners que li deixin i amb quin esforç. Si surts ben parat, intentaran fer-te les pitjors condicions possibles per a tu, però jugant amb un marge, per tal que si est un client sense riscos, et quedis a l'entitat. En cas contrari preparat perquè les condicions seran inhumanes, i les quotes impossibles i ja no et dic res si a sobre pugen els tipus. I especularan amb el teu préstec i fabricaran una crisi mundial. L'explicació és fàcil. No poden esperar a cobrar els interessos ja que ets un client de risc i si t'esperen i deixes de poder pagar, potser no tinguin prou amb tot el que et podran treure. Primer de tot volen els guanys per avançat. Ah! quan més necessites els diners pitjor per a tu, més cruels les condicions.
Però que passa quan un partit s'ha de mantenir, s'ha de presentar a unes eleccions, s'endeute i posteriorment fracassa i ha de tornar els diners? Aquí és a on es veu la diferència entre mortales i polítics. D'acord amb l'encapçalament d'aquest post, els polítics "normalment" demanen diners. Però no com ho fem nosaltres. S'en van recomanats pels amics a veure un "mecenes", que segons l'enciclopèdia catalana no és el Sr. Millet per molt que ho digui el Sr. Colom, i s'en van amb uns diners sota el braç que posteriorment son recuperats per el prestador convenientment inflats amb els beneficis que vulguin i expressats en la facturació presentada a la "vaca dels diners públics". Per tant no és gratis ni per amor. Segurament portem així, d'acord amb aquest concepte de democràcia dels nostres polítics, des de fa aproximadament 40 anys. I segurament tots ells saben a on anar a buscar els diners que paguem tots i que no tornen. L'exemple és molt proper. Hem salvat els bancs i els financers amb els nostres diners. Els mateixos bancs i banquers i financers que segurament ens han portat a la crisi i en els que com rucs a vegades ens emmirallem i envegem per les seves miserables opulències. Ah! i a sobre votem als seus amics mentiders i falsos compulsius, que no legislen ni fan res per evitar que un banquer es jubili als 55 anys amb una pensió insultant.
Tot plegat només pot canviar si els ciutadans som valents i ens dona per conèixer la realitat podrida que ens envolta i que contribuïm a crear cada dia, deixant-fer als polítics el que els hi dona la gana. No tinguem por del que descobrirem i exigim-los que expliquin amb tota mena de detalls quines coses intercanvien amb els seus prestadors, com els hi tornen els diners que els mantenen a ells i als seus partits, i les seves empresses, i les seves inversions, i les......... i sobretot, agafent-nos fort per tal de poder escoltar les respostes. Només això ens pot fer tocar de peus a terre, i començar a establir un nou sistema que tingui com a principi la gestió ètica de totes les activitats individuals de les nostres vides quotidianes.

Nosferatu

UN DELS SENADORS IGNORANTS S'HA DEIXAT VEURE.

El motiu d'aquest post no es altre que comentar la ignorància, (i dic ignorància perquè molt em temo que aquest senyor no te remei), que s'expressa en el comentari de D. Francisco Javier Sanz, del PSOE, en el Senat de l'Estat.
Es tan evident que vostè no sap ni vol saber de que parla, que jo no perdre el temps amb vostè, per tal d'explicar-li el manual d'instruccions de com s'ha de fer una comparació adient. Ah!, escric en català, perquè em dona la gana. Si vostè no ho entén és la seva mancança intel·lectual i no la meva, perquè jo si parlo la seva llengua. Per cert ahir s'ho passaria molt be explicant rucades a tort i a dret no...?. Pot ser no va caure que era el dia internacional de les llengües, allò que persones normals fem servir per tal de comunicar-nos entre nosaltres, convençuts de que és la única manera d'entendren's i d'arreglar tot allò que vostès vomiten en el Senat i que veiem sovint a la TV: baralles, agresivitat verbal, crits, insults personals, gent passant de tot llegint el diari, un munt de llocs buits.....I tot s'ho fant vostès, entre vostès i contra vostès. Els ciutadans que els hi han donat la confiança i els vots no comptem per a res. Llavors abans que ningú s'adoni que a vostè la política l'importa una merda, per justificar els diners públics que guanya, fa un acte de notorietat com a senador per dir el que es reflexa a la font esmentada. Vostè mateix amb el grau d'ignorància que ha demostrat, és impossible que s'adoni del ridícul i el compromís en el que ha posat els senadors/res, honestos/tes, i respectuosos/ses, que de ben segur hi han, i espero que ells mateixos i també el mateix President del Senat, li diguin que és el que ha de fer.Però que li diguin a vostè i molts d'altres, perquè no es torni a repetir una sortida de to com aquesta. I això portarà feina ja que no passa només al Senat. I no ens enganyem, una rucada com la dita només pot elaborar-se en els caps d'algunes persones del PP, PSOE, PPC i PSC, i d'altres fatxes ideológicament totalitaris, pendents de reciclar-se per adpatar-se a allò que diuen defensar.
Tambè li diré que com ja s'haura imaginat, jo estic totalment en contra de tot maltractament contra els animals, i he pogut parlar dels San Fermines amb ciutadans navarresos, defensors de de la seva cultura i tradicions, i ens hem entès sense cap problema, perquè en un percentatge molt elevat, una cosa son "los encierros" i les curses pels carrers de Pamplona, i una altre de ben diferents son "las corridas de toros". I li haig de dir que quasi enganxa a provar-ho, quan un ciutadà navarrès parla amb vehemència dels "encierros", però per sort per a l'evolució de la raça humana, puc afirmar que per a la majoria de gent amb qui he parlat el resultat ha estat, "encierros" SI, "corridas de toros" NO.
Segueixi vostè si vol, pot i creu que ho ha de fer, fent apologia de la violència contra els animals, però posar al mateix sac la tortura i la cultura, ha estat el millor que li podia passar a vostè i a la seva imatge pública. Ara ja tothom sap qui és i que podem esperar que faci vostè en la seva malmesa vida política. Vostè ha jugat a la confusió i ha perdut. No és el mateix que les mans s'ajuntin voluntàriament per minimitzar el risc d'accident i per tal d'ajudar-se en germanor per aconseguir un objectiu comú com és el manteniment de la tradició i la cultura, o que les mans siguin la eina que es fa servir per tal de provocar la tortura, la crueltat, el patiment i la mort d'un èsser viu almateix temps que les neurones dels violents es masturben.
Jo crec que solidaritzant-me amb totes les veritables e incruentes tradicions culturals del planeta, puc demanar-li i li demano que s'apliqui aquell proveb que ve a dir: "si la teva paraula no és més bonica que el silenci, calla." Si no ho fa d'altres podrien fer el mateix que vostè, però amb vostè.

Font: 3cat24.cat

Nosferatu

ELS DEL PP I DEL PSOE VOTEN SEGUIR FENT PATIR ELS ANIMALS EN LES FESTES.

Senyores i Senyors, el PP i el PSOE, han votat en el Senat la no modificació de la llei que permet que si les tortures i d'altres bestieses mal anomenades "tradicions culturals", estaven instaurades abans del 2006, es continuint fent. Que els hi sembla?. "Spain is different", cruelment "different" i ho seguirà essent gràcies a aquells que poden fer que ho deixi de ser. Curiós no?.I volen afavorir a un munt de individus pels que la vida dels altres éssers vius no vol ni val res. I en nom d'una "cultura" engendrada en la tortura el patiment i la mort d'un èsser viu sense cap possibilitat, banyar-se en sang i diners. Si fóssim a l'antiga Roma, de ben segur ja em quedaria menys per ser devorat en el circ sota els aplaudiments dels senadors del PP i del PSOE. Això segurament faria mes entenedor allò de "servidors públics" que fa servir la cap del PP Català, per referir-se a sí mateixa i a l'anomenada classe política. Com podem creure que son bones persones...? En aquest cas quina mena de servei li han fet als animals? I als ciutadans? Un petit exemple com a resposta, veure Toro deVega. Crueldat pura i dura! i és només un dels molts casos de "festes". Crec que aniré a un poble que ho demani per tal de dir no vull ser cómplice d'aquesta Espanya.

Existeixen també Associacions de Defensa dels Animals, inclús una Carta Internacional de Drets dels animals que moltíssima gent no compleix sense que les Autoritats s'hi possin, i per tant la Justícia menys. Però a mi personalment m'agradat una carta de comiat d'un amo envers el seu gos, desprès de dotze anys d'amistat inquebrantable. Crec que val la pena llegir-la i treure'n reflexions respecte de com hem i podem conviure animals i persones, i com això influeix sobre la nostre evolució com humans, en alguns casos ajudats per ells per tal de superar les nostres malalties. Clicant al link anirem directament a llegir-la. Val la pena encara que només sigui per contrastar dos tipus ben diferenciats d'èssers: humans o .................. possi vostè l'adjectiu. Segurament no tindria incovenient de ser cómplice d'aquesta altre Espanya.

Nosferatu

DONA SEGURETAT UN GOVERN INGENU?

Sentint les declaracions del Conseller Tresserres al programa d'en Manel Fuentes aquest matí, no deixo de fer-me aquesta pregunta. Vostès no?. A veure: Es pot estar anys i panys veient passar informes d'irregularitats, demanar que es corregeixin, (en alguns casos), i tornar a veure que segueixen havent irregularitats, i tornar a demanar als mateixos que ho corregeixin, i així una i d'altra vegada durant un munt d'anys, tot perquè el suposat delinqüent te bon pedigrí??? De veritat s'ho creu algú això??
O en realitat pensen que en som molt de ximples, o potser el Govern és més ximple que un de nosaltres. En qualsevol cas, els hi mereix confiança un Govern ingenu?
Anem a suposar que quan s'acabi d'investigar tot això, (si es fa honestament), apareixen molts mes responsables d'aquest "affaire". Apart d'exigir les depuracions que Ses Senyories determinin, els hi mereixeran confiança uns Governs d'abans i d'ara, que s'haurà demostrat que no eren ni son tant ingenus?. En tant que aquest plantejament "enverinat", aporta només solucions democràtiques, (això desitjo), perquè no comencem a auditar totes les fundacions, encara que només sigui per netejar-les de la mala fama adquirida davant dels ciutadans pel cas Millet, però també perquè molta gent pensem que en molts casos només ho son per tal de no pagar impostos?. Per exemple, els hi dono el nom d'una fundació que potser s'ha d'investigar. Continua la FAES del Sr.Aznar rebent ajudes de la Generalitat com els 73000 euros rebuts en l'any 2006?
I una altre cosa com desfaran l'enorme mal ocasionat a tots els Catalans que han vist com suposats delinqüents han omplert de merda un del seus símbols culturals mes estimats com ara el magnífic Palau de la Música Catalana?

Font:http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=noticia&idint=3610
Hemeroteca e-noticies any 2006

Nosferatu

SEGUEIXEN MEYNSPREANT LA INTEL·LIGÈNCIA DELS CIUTADANS

Crec que ja en tenim una prova més de quan imprudents poden arribar a ser aquells a qui dipositem la nostra confiança quan els hi votem, una vegada que ens hem cregut innocentment les seves promeses, sovint mancades de compliment posterior. Però el que és pitjor és com ens infravaloren i com pensen que en som de rucs. Només cal atendre a les declaracions que he sentit avui a Catalunya Informació quan venia de la feina. La entrevista s'ha emés a Catalunya Radio.
El Sr. Vilajoana, preguntat sobre que va fer el seu Departament, (el de cultura), quan la Sindicatura de Comptes li va transmetre que hi havien irregularitats comptables al Palau de la Música, a l'any 2002, va "compondre" la resposta dient que si la cosa funciona, és a dir si els resultats ecònomics son bons, s'afluixa en el control ja que si va tot be no te sentit aturar el bon funcionament, i per tant es segueix confiant en l'equip que hi hagi.
Treguin vostès la seva conclusió però a mi em ve al cap que els lladres també tenen resultats espectaculars, (sobretot si l'encerten), i beneficis i a pesar d'això la policia els persegueix perquè per molts beneficis que facin i molt que funcioni be la cosa, no deixen de ser delinqüents. Pot ser és el cas? Diguem-ne que en aquests cas els mecanismes de control de que es fa amb els diners de tots i amb els que es subvencionava el Palau de la Música, van estar fora de servei degut a que els seus "comandaments", ja els hi estava be, i irresponsablement ho diuen en públic.
I en segon lloc, el Senyor Hereu, (l'Ajuntament també te a veure en això de la manca de control del Palau), diu que quan els equipaments estan tan "complexament governats.....", que el que cal és que les estructures de govern de l'equipament siguin més senzilles.
Però Sr. Hereu, sap Vostè qui aprova i qui fa les lleis i les normatives i tots aquestes ordenacions dels governs dels equipaments culturals que no funcionen perquè no estan ben fetes ?, sap qui les fa...? Jo li diré, Vostès els polítics! I Vostès també han fet al llarg dels temps lleis avui vigents, que no només no serveixen per a res sinó que son les que segurament permetran que ningú vagi a la presó i que cap responsable del moment dels fets es senti ni tan sols incòmode quan es creui pel carrer amb un ciutadà que paga els seus impostos. Que Vergonyós em resulta sentir dir a un legislador escollit pel poble, que el problema es que les legislacions que Vostès mateixos fan, estan mal fetes. Podríem dir que pot ser no tenen ni tan sols la suficient dignitat com per no tirar-se la pròpia merda a sobre en els mitjans de comunicació, pensant que no ens adonem i ens ho empassem tot?

Jo fa temps que sospito que ens prenen el pel i ens distreuen amb foteses de masses al mateix temps insulten la nostra intel·ligència.

Nosferatu

LES COSES PASSEN PERQUÈ PODEN PASSAR.

El títol d'aquest post ve a dir que tot el fem i tot el que no fem configuren una conjuntura a on passaran les coses. I aquest vídeo m'ha fet pensar precisament això. Durant tota la seva visualització segurament no podrem evitar fer-nos un munt de preguntes. Jo m'he fet moltes i vull compartir amb tothom que vulgui, algunes.
Entre tots fem possible la desvalorització dels humans fins al punt que les lleis siguin inútils i no puguin evitar que les poblacions civils siguin el lloc cruel de desenvolupament bèlic?
Les lleis i tractats internacionals s'han fet perquè posteriorment cada govern se les pugui passar per el forro, sense que passi res per corregir la barbaritat i el desastre humanitari?
Si els problemes els han de resoldre els soldats i les armes, perquè votem i volem als polítics?
Perquè una persona passa gana i als que malmeten economicament una societat sencera, a sobre els hi donen els diners de tots?
Perquè una borsa d'aliments fa pensar que pot ser un explosiu?
L'entorn que tots contribuïm fer i en el que vivim cada dia el gestionem èticament?
La repetició per part dels mitjans de comunicació, (als que donem audiències milionàries), de imatges cruels i desensibilitzadores, son casualitat o senzillament cerquen que les nostres consciències i arrels humanes no es manifestin i no reaccionin davant l'ordre corrupte establert?
O que per acció i/o omissió estem establint una mica cada dia ben acomodats en allò de: "És lo que hay...!"

Nosferatu

FINS A ON ENS HAN DE PUJAR ELS IMPOSTOS PER PODER FER-LOS FORA?

Diferents mitjans de comunicació li estan fent la feina de marketing i promoció al govern preparant el camí per una pujada d'impostos. Sembla ser que no els hi surten els comptes, i ara ens diuen que si no ho fan es poden ressentir els més dèbils. No es diu xantatge emocional això?
Jo no estic d'acord en la pujada d'impostos.
Els nostres governants i responsables polítics han omplert les butxaques amb diners públics, és a dir de tots, als grans bancs i als sectors econòmics perquè no s'enfonsessin. Ara ja no queda res, amb els diners els receptors han fet tot el que han volgut a pesar dels missatges del govern i ho segueixen fent, deixant-los contínuament en evidència. A on son els diners? En el frau fiscal. I perquè ens faran pagar mes diners a l'Estat? Perquè no fan cas dels Inspectors d'Hisenda i els Tècnics del Ministeri i les dades de Gestha. I Perquè? Perquè les lleis en lloc de justes son còmodes pels que volen fer frau. Els legisladors dels que ja he parlat en d'altres articles esmentant la seva covardia legisladora que deuria estar compromesa amb la gent que més necessita l'acció política, permeten, fent un més que mediocre treball, que passin coses com aquestes:
a) Només el 3% dels contribuents declaren a Hisenda més de 60.000 e. Anuals. Qui s'ho creu?
b) Les ¾ parts dels empresaris i professionals lliures declaren a Hisenda com a mileuristes. Ja!
c)Les grans fortunes inverteixen en productes que els hi permet pagar impostos al tipus mínim d'interés. Escandalós!
I s'ha d'afegir a això que els fitxatges de les grans figures del futbol que cobren milionades només paguen a Hisenda un 1% dels seus sous perquè els hi apliquen la consideració de que atreuen la inversió estrangera, i durant els primers 6 anys cotitzen al fisco al mínim. Com que no arriben mai al 6 anys marxen quasi sense haver pagat impostos, en comparació al treballadors.
Aquí hi han un munt de diners que abans de treuren's a nosaltres ells deurien ser capaços de recuperar pel be de tots els ciutadans. Això seria acció política i no el que es fa actualment. Van estar criticats per les esquerres i tot i això el PSOE es va negar a modificar la llei, la qual cosa “implica” als polítics en tot aquest muntatge.
Una de les impresentables argumentacións del Sr. Zapatero per pujar els impostos és que la càrrega fiscal dels espanyols es troba 7 punts per sota de la mitjana europea. Ja i els sous?, I rebrem els mateixos serveis que els europeus tenen ara amb el que paguen?. De ben segur no. Saben que diuen que ha dit el Sr.Corbacho, que també sembla aliè al enorme frau existent i que no combat ningú? Que una persona que cobra 50.000 e a l'any no és rica però està en millor condicions per pagar impostos. Felicitats! Quin nivell!. Que ens digui quant cobra ell de sou, dietes, i quan paga d'impostos i quant tots tinguem el seu poder adquisitiu paguem.
Que els hi sembla?, del Sr. Blanco al Sr. Corbacho han baixat 10.000 e per enganxar a un número més gran de contribuents. Els de 40.000 han d'estar preocupats....?
Que mes ha de passar perquè no passem de tot i deixem d'estar empobrits i buits intel·lectualment? Com evitar estar hipnotitzats pel futbol i els culebrons i pendren's la nostra societat una mica mes seriosament.
O es que la perversió del sistema ja es global i tots volem ser polítics? O “podrítics”? Fonts: http://www.comfia.info/noticias/51471.html
http://www.lavozdegalicia.es/dinero/2009/08/31/0003_7939308.htm
http://www.expansion.com/2009/09/01/economia-politica/1251794713.html
Nosferatu

NOTÍCIES POC SERIOSES, ERRADES INFORMATIVES O POC RIGOR PERIODÍSTIC.

Donant un protagonisme des d'el meu punt de vista fora de lloc a una Llei Antitabac, (per cert una llei que tal i com ja he explicat en aquest blog, em sembla incompleta e insuficient sobretot per la covardia dels nostres polítics d'esquerres socials, a l'hora de legislar a favor de la salut de les persones, en lloc de fer-ho per tal d'afavorir al capital), he sentit en una emissora de ràdio de la Generalitat de Catalunya, que el nombre d' infarts de cor que NO s'han produït en el darrer any, degut a la Llei Antitabac, és de 275 persones.
Em perdonaran si qüestiono aquesta dada ja que tal i com explicaré, abusa de la bondat del lector i ciutadà, al mateix temps que se li considera poc intel·ligent. O pot ser és un error? O pot ser és premeditat?. O potser ambdues coses?. Però el que a mi em sembla es que és poc rigorosa des d'un punt de vista periodístic.
La única manera de saber qui no ha vingut, és saber qui tenia que venir. I com es pot saber qui havia de tenir un infart, i per tant qui vindria a l'Hospital?. Pot la bioestadística dir el que tenia que passar, (que no ha passat), tenint present que el que ha passat, (que en aquest cas és el mateix que el que no ha passat), no s'ha produït?. Pot ser ens volen dir que sí,que han hagut 275 infarts però que no han anat a urgències. En aquests cas, ens trobariem davant una contradicció ja que SI, s'haurien produït i per tant NO s'haurien evitat com deia la notícia i llavors seria falsa, la qual cosa em sembla improbable, pel prestigi de qui l'ha donat.
D'acord amb amb aquesta, (crec que errònia) informació, si prohibeixen els petards la nit de Sant Joan, em podran dir exactament quants dits menys s'hauran amputat traumaticament durant la celebració?.
Diuen alguns que mai deixa de passar quelcom ja que la vida, l'univers, està en moviment permanent. Però si diem que en el marc d' aquest moviment permanent hi han infarts que no veurem, com ho podem demostrar després poder donar la notícia seriosament? Com es demostra allò que no existeix i que per tant no succeeix?. Llavors com sabem que son 275? Alguns em podran respondre que no podem negar l'existència de coses que passen nomes perquè no les veiem. De fet quan no passa res també esta passant quelcom i segurament es pot estar produint una mort per infart en aquest moments,però si no hi han evidències científiques com la podem quantificar i donar la notícia?
Si fos el cas, podríem dir que en relació a l'any passat s'han reduït els infarts en 275, i si fos aquesta la notícia s'hagués entès perfectament, però no ha estat el cas. Per això m'atreveixo a plantejar que a vegades les notícies confonen sigui per error humà, i/o per poc rigor la qual cosa uns les hem de dir com una contribució a un millor funcionament de les coses i uns altres han de millorar les qualitats dels productes, ja que finalment van a les persones i aquestes, ens ho mereixem sense cap dubte.

Font: Emissores de la Generalitat de Catalunya del dia 31/08/2009

Nosferatu

FESTES PATRONALS BENEÏDES PER L'ESGLÈSIA, FABRICA DE PSICÒPATES??

He llegit a una publicació que la Benemèrita ha denunciat a un jove per donar-li cops de puny a un “toro de lídia” durant les festes de Sant Bartolomé a una localitat de Salamanca. No deixa de xocar-me el fet esmentat en relació a un animal que posteriorment i des de segurament hores abans de ser lidiat serà sotmès a tot tipus de tortures i patiments fins ala seva mort per part de potencials psicòpates.

Un altre aspecte que em crida molt l'atenció fins al punt de preocupar és que en aquestes festes patronals els Sants de l'Església Catòlica, encapçalin els cartells de festes a on sense cap dubte es maltractarà éssers vius indefensos per diversió, per gaudir d'emocions fortes, sense que tinguin cap oportunitat de sortir vius, per fer una falsa catarsi de la centralitat universal dels homes amos i senyors de les vides alienes. I per acabar-ho d'arreglar en molts casos les “festes”comencen per ser beneïdes pels ministres de Deu a la terra. És a dir per les suposades autoritats morals. A aquests personatges els hi vull dir que m'expliquin a on queda allò de “I todo cuanto hagais almas humilde de mis hijos me lo estais haciendo a mi porque yo estoy en ellos y ellos estan en mi:” (Evangelio de los doce 38:6). Aquesta és l'esglèsia que mantenim tots "per collons", en un estat pseudolaic pel que els hi convé a uns quants i governat per “socialistes”, en aquest cas?

Una altre qüestió és que estudis de tipus psicològic, sociològic i criminològic d'Institucions internacionals, han relacionat per l'alta probabilitat, conductes de maltractament i tortures sobre éssers vius durant la infantesa amb delinqüents psicòpates en adults i ho han comprovat en estudiar les vides de molts d'aquests individus a on ja des de petits aplicaven tota mena de crueltats sobre les pobres indefenses i confiades mascotes. El Departament d'Intel·ligència de les policies ho saben i tota aquesta informació els hi ajuda a fer perfils de sospitosos. A Internet es poden consultar molts d'aquests informes inclús del'FBI sobre aquest tema.

Per concloure, vull demanar als polítics que s'hi posin d'una vegada per totes a fer la feina que cal fer. “Civilitzar un poble és educar-lo, per transformar el seu estat salvatge, cap a un mes civilitzat". L'exemple el tenim en l'època romana, a on encara que va ser tradició llençar als lleons éssers humans, (en particular als cristians), per divertir-se, amb el temps es va considerar, que això, era cruel i injust. Srs./Sres polítics legisladors en els parlaments, deixin d'exercir la hipocresia fent rucades com la declaració de “Barcelona antitaurina” si després permeten que el negoci de la tortura a la plaça monumental es porti a terme els diumenges.

A l'Església demanar-los el mateix, i que per respecte als seus fidels, (entre els quals no m'hi trobaran), i a la paraula de Deu que diuen que és laseva font de coneixement, no beneeixin aquestes barbàries deshumanitzades i deshumanitzadores i recordin, “En verdad os digo que quien saca ventajas del perjuicio ocasionado a una criatura de Dios, no puede ser honesto.” (Evangeliode Jesus, 38:2).

A tots nosaltres demanar-nos reflexions sobre el dret a disposar de la vida dels altres éssers vius fora de l'ordre natural de la supervivència. Els altres ordres, polític, ideològic, dogmàtic, la força......etc no justificaran mai cap tipus de violència sigui aquesta del tipus que sigui, sobre persones i/o animals. Quina mena de qualitat de vida i de salut ens comporta a nosaltres mateixos i al nostre entorn tenir aquest tipus de conducta? Quins perills potencials ens esperen darrera de la porta de l'exercici de la crueltat de qualsevol tipus sobre els altres? Ens estem convertint o ja som uns psicòpates?

“Del asesinato de los animales al de los hombres solo hay unpaso”. Leon Tolstoi.

Font.: http://www.20minutos.es/noticia/505767/0/denuncia/punetazos/toro/

Nosferatu

EL PROFESSIONAL MAL EDUCAT, NO ES UN PROFESSIONAL COMPLERT

El que em va succeir ahir durant el trajecte Manresa – Andorra, és una clara mostra de la diferència entre un servei amb valor afegit i tot el contrari. Però en qualsevol cas això també dependrà de si qui presta el servei és o no professional en el seu ofici.

Una de les característiques d'allò que anomenem un professional, és la seva educació, el respecte i la consideració amb que tracten els clients, és a dir les persones, al marge de si es posen d'acord o no. I precisament d'aquestes característiques ignorades per un professional és del que tracta aquest post.

El bus tenia que sortir a les 16,13h i ho va fer a les 16,33h. Pot ser això malauradament és habitual i rutinari pels ciutadans. Vaig veure que els senyals de cordar-se els cinturons de seguretat estaven encesos durant tot el trajecte, per la qual cosa jo els vaig estar buscant tota l'estona i no els vaig trobar. També vaig veure com a Solsona el conductor baixava a refrescar-se amb una ampolla d'aigua al bar de l'estació, i deixava el motor del bus en marxa durant 20 minuts amb els passatgers dintre, als quals ningú els hi havia informat que es produïa una aturada, de la durada, de si podien anar a estirar les cames, wc, etc. Quan va reprendre la marxa, tot i la prohibició de no distreure ni parlar amb el conductor, una passatgera li va tenir que dir que no s'estava aturant a Coll de Nargò a on aquesta persona tenia el final del seu trajecte, tal i com va comprovar al seu llistat d'aturades quan ja havia baixat la passatgera. Si no ho arriba a fer, hagués acabat a la Seu D'Urgell, (la qual cosa jo no hauria rebut com una sorpresa despres de veure els badalls que feia al bar de Solsona), i el que és més indignant es que “el professional”, amb un menyspreu com només ho fa aquell que viu en el barri de la prepotència, ni tan sols va demanar disculpes, en un flagrant exercici del que és la mala educació i la desconsideració al ciutadà, i al client que ha pagat un preu per rebre un servei de qualitat, que el dignifiqui i per tant del que es senti satisfet. Per suposat jo tambè vaig arribar tard almeu destí.

En les seleccions de personal hauria de constatar-se que l'aspirant a part de capacitat i qualificació per l'exercici de la seva professió, ha de tenir educació perquè crec que tothom estarà d'acord en que tal i com deia al començament, el professional mal educat no es un professional complert i el servei que dona tampoc ho és.

Nosferatu.

EL MINISTERIO DE SANIDAD I LES POLÍTIQUES DE SALUT

El passat 18 de Juny el Congres li va demanar al Govern de l’Estat un enduriment de la llei antitabac. Jo crec que no faran res la qual cosa en semblarà penosa ja que voldrà dir que primer son els diners i en segon lloc i força lluny, la salut de les persones. Sense cap dubte penso que ha de ser a l’inrevés però les següents dades em fan incrèdul:

a) A pesar de la Llei, el Govern ha permès que en els espais mes petits (menys de 30m.), es fumi a decisió del propietari.

b) La crisi ha portat a una important davallada en la recaptació d’impostos. La qual cosa vol dir que els que corresponent a alcohol i tabac, son imprescindibles.

c) El Govern no ha estat a l’alçada permeten i cedint a les pressions per part dels empresaris i sectors implicats, en lloc de seguir el model d’altres països europeus que han aconseguit una bona implementació, Itàlia, Irlanda,Turkia....

d) El milió de persones que han deixat de fumar s’han convertit en fumadors passius obligats degut a la inoperància de la llei quedant desprotegits.

e) De 350.000 locals d’oci, només 40.000 tenen espais lliures de fum, la qual cosa vol dir que aquesta llei no funciona.

f) Diu la Sra. Ministra que el fumador és un malalt que necessita ajuda, i això era una de les funcions d’aquesta llei, ajudar i convidar a deixar-ho però......

Per acabar de convèncer, ens trobem que no tenen credibilitat, perquè com sempre fan servir un doble llenguatge que serveix de comodí per dir-se i desdir-se quan els hi convé. Per exemple, parlen d’endurir la llei, i després fan servir expressions light com ara, “ el govern pretén...”, “quisieramos actuar en consecuencia....”, o sigui tot en potencial i res en executiu. Deixin-se de romanços i facin la seva feina de governar ben feta que per això els hem triat i no perquè es passin tot el dia mirant-se al mirall i sortint a tots als mitjans de comunicació en un “automarketing” permanent per justificar la poltrona.

Nosferatu.

Font: El Pais

Karakorum

El corrosiu avui el sentim tots igual. És diferent i canvia de to degut a la noticia de la suspensió del rescat d’en Óscar Pérez, ferit i esperant ser rescatat i trobat amb vida al Karakorum.

Avui és un dia trist i molt dur. Les circumstàncies ja ho eren especialment per Óscar Pérez però també és terrible prendre decisions com suspendre un rescat, segons ens informa “El Mundo”. La racionalitat de la decisió espanta: S'ha avançat el mal temps i en aquesta zona això és ,molt perillós, fins al punt que tots els grups de treball que formen el dispositiu de rescat, segurament també corren perill. L’altre motiu ho aconsella per les poques probabilitats de trobar en Oscar viu. Sona molt bèstia, però cal tenir present que porta més d’una setmana sense tenda per protegir-se, en una paret en males condicions, amb alguns aliments, amb fractures a la tíbia, al peroné i en un canell. La situació és tan difícil que segons sembla ja no queda cap expedició a la zona, excepte els grups de treball en el rescat, que tindran que marxar.

A Óscar Pérez i tots ells els hi vull donar les gràcies per la seva generositat, per el seu amor a la muntanya per fer-nos sentir tant solidaris, per fer-nos sentir més humans, i una part més gran de la natura. Tots els que ens agrada la muntanya estem amb la seva família, els seus amics, els companys i tots els del mon de la muntanya, molt aprop i ara més mai. La muntanya és la muntanya i ho sabem be. Tant de bo mai deixi de ser el que és i que segueixi produint la seva terrible atracció per futurs alpinistes. Que la puguin gaudir encara que sabem que d’altres també la tindran que patir. Ànims i suport incondicional per a tots.

Óscar, ja sempre seràs part del Karakorum, tothom sabrà que ets allà, i res ni ningú et podrà separar ja de la muntanya.

Nosferatu

Font: "El Mundo"

LES COSES PASEN QUAN LES CIRCUMSTÀNCIES HO PERMETEN.

Avui un diari ha publicat que uns nois li han clavat un bon ensurt al personal d'un geriàtric en disparar perdigons a les finestres d'aquest equipament. Ningú va prendre mal per sort, i segons sembla els autors, ja son a casa amb els seus pares ja que son menors d'edat.

Estic segur que molts ciutadans es troben garratibats per aquest fet i contrariats en funció dels diferents tractaments que segurament se li pot donar. En aquest post ho intentarem reflectir.

Normalment quan sentim la paraula brètol o bretolada, entenem col·loquialment una acció desagradable, segurament duta a terme per éssers amb cert grau d'irresponsabilitat i innocència.

Però com defineix una enciclopèdia el terme brètol?: “Home sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció”. Per tant segons això els brètols son persones dolentes. Però anem més enllà i comprovem que diu dels escrúpols: “ Aprensió, fre que posa la consciència per por a que l'acció pugui ser injusta, immoral, il·legal....” Vaja la cosa va en augment ja que ve a dir que no tenen consciència que els hi pugui impedir el que faran. Si anem a fer una cerca en la reglamentació per la tinència i ús d'aquests tipus d'armes trobem que:

a) Per tenir una, només cal acreditar 14 anys.

b) “con las que sólo se permite el tiro de precisión en diana en los espacios habilitados al efecto para tirar con carabina, en las galerías de tiro, o en recintos privados acotados, seguros y apartados del público. No está permitido el tiro a nada o sobre nada que no sea un blanco tipo diana: lo que implica que no se puede disparar a pájaros ni a cualquier otro tipo de animales...”

c) “Si no constituyeren delito, serán consideradas infracciones graves, y sancionadas: El uso de cualesquiera clase de armas de fuego reglamentarias, con omisión o insuficiencia de las medidas o precauciones obligatorias para garantizar la seguridad de las personas y de las cosas, con multas de cincuenta mil una a un millón de pesetas y retirada de las armas y municiones objeto de la infracción, así como de las licencias y guías de pertenencia correspondientes a las mismas, desde seis meses y un día hasta dos años de duración.

Be, ja sabem fins a on han d'arribar les sancions en aquest cas, i tot i que no tinc cap confiança que la sanció serà exemplar, desitjo que quan tot hagi acabat, no els hi quedin ganes de tornar-hi. Però això ha de ser tot? A mi em queden preguntes. Per exemple, perquè no en tenen escrúpols, (segons l'enciclopèdia consciència)?. De qui és responsabilitat això? .A casa seva també son brètols?. En cas afirmatiu que s'ha fet per evitar-ho?. Te quelcom a veure la capacitat d'educar els fills dels pares?. I l'escola?. Quina responsabilitat tenim la societat?. Els encarregats normativament de vetllar per la nostra seguretat i el control de les armes ho van poder evitar? Si és que no, perquè es legislen normes que permeten que no es compleixin els reglaments?. Si és que si, els que fan això encara conserven el seu lloc de treball?,

Aquests son només uns exemples de dubtes que ens tenen que fer costat abans d'arribar a cap “judici popular” sobre els fets i autors dels fets. Però també, i aixó ajudara a la pròpia contradicció, hem de dir que els menors tenen 17 anys, que fa pocs dies els diaris anaven plens de comentaris en els que les Autoritats es plantejaven que una dona pogués interrompre l'embaràs no desitjat sense consentiment dels pares entre 16 i 18 anys. Que la famosa i necessària píndola post-coital es pot subministrar a dones a partir de 13 anys una vegada el subministrador observi la seva maduresa.

Que l'arma es pot fer servir només amb 14 anys si verificats antecedents previs res no ho desaconsella. Però una vegada feta la malifeta, independentment dels resultats seran tractats legalment com diu la Llei del menor. És a dir majors i/o madurs per fer servir armes amb 14 anys, i menors, (de 17 anys), a l'hora de respondre davant la societat per disparar amb l'arma contra un geriàtric,sense conseqüències. Però exactament quina és la funció que ha de complir un arma?

És o no és una mica contradictori??.

Nosferatu

Font : "El Segre"

S’HAN DE FER COMPLIR LES NORMES CÍVIQUES.

He sentit a dir als mitjans de comunicació que el proper dia 26 d’Agost, a Ripoll s’ha convocat una “pixada popular”, des del pont sobre el riu Ter. Vull manifestar-me raonadament en contra d’aquesta bretolada que de cap manera pot tenir connotacions de activitat “popular” ja que estic segur que no serà duta a terme per una gran majoria dels ciutadans de Ripoll amb molta educació i sentit comú.

Paraula important: Responsabilitat. Del llatí. “responsum”, respondre. Responsable és aquell que conscientment fa quelcom i per tant les conseqüències d’aquests fets li son imputables. La responsabilitat viu en el marc de la consciència i la moral humana i és precisament un valor que permet administrar i gestionar els nostres actes i tot el que d’ells es pot derivar. Hi ha diferents tipus de responsabilitat i un d’ells és la responsabilitat jurídica que sorgeix quan algú no executa els seus actes d’acord a les normes de convivència legalment establertes.

Una altre gran paraula és civisme. Del llatí “civis” relacionant ciutadans i ciutat.

Civisme: Pautes de comportament afavoridores de la convivència ciutadana. El civisme és important perquè el que és públic és de tots. Sembla fàcil d’entendre-ho, però sembla ser que és mes complicat entendre-ho, fer-ho servir amb responsabilitat, i sobretot fer-ho complir per part de tots, autoritats i/o ciutadans.

Per tant una vegada dit tot això, deuria ser fàcil entendre perquè la nostra conducta ha de ser responsablement cívica i cívicament responsable. S’ha de reglamentar i normativitzar i aplicar amb tota la contundència que calgui. Han de ser exigibles les responsabilitats tant individuals com sobretot col·lectives. I per tant, una iniciativa de “pixada popular”, no pot ser una eina de participació ciutadana constructiva, per poc responsable i per contraria a les mes elementals normes de convivència.

Estic a favor de les ordenances municipals de civisme sempre i quan siguin legalment imprescindibles per exercir les llibertats individuals, de forma que:

Responsabilitat Individual + Civisme = Més Llibertat.

Potser aquesta fórmula seria l’antídot a allò que es diu de “la llibertat d’un comença a on s’acaba la de l’altre”.

Font: Catalunya Radio emissions dies 12 i 13 d’Agost de 2009

Nosferatu

INVENTAR PROBLEMES PER AMAGAR PROBLEMES

En aquest post voldria manifestar la meva perplexitat per un article que en lloc d'entrar a analitzar i valorar les causes que ocasionen els greus problemes en el Sistema Sanitari Públic, el que fa és el que crec un intent de manipulació de l'opinió pública i de promoció de la desconfiança envers un col·lectiu d'actors sanitaris universitaris legalment acreditats com és el d'infermeria.

El Sr. Bruguera, president del Col·lectiu de Metges de Barcelona adverteix del perill d'intrusisme professional, que es pot donar en determinades circumstàncies, sembla ser que li preocupa especialment, per part del personal d'infermeria.

En la meva opinió els problemes que arrossega el Sistema Sanitari Públic, tenen unes causes molt diferents però aquestes ni les esmenta encara que son conegudes. Perquè? Perquè creant un problema que no existeix, fem que els ciutadans mirin cap una altre banda,fent veure que ens preocupem d'ells.

Entrant en matèria o el que és el mateix a valorar l'article del Sr.Bruguera, com que infermeria i medicina son dos professions complementàries, tampoc s’entendria en alguns casos, la professió mèdica sense la d’infermeria. (anar enllaç).

En quan al delicte d’intrusisme que sembla que vostè atribueix en la seva generació a l’existència dels metges, li haig de dir que si no vaig errat judicialment aquesta tipificació de falsedat es va fer per protegir la potestat que tenia en exclusiva l’Estat per reglamentar l’exercici de certes professions i que més endavant en l’any 1995 es va ampliar per protegir professions i professionals en aquells treballs en els que fan falta títols per poder-los exercir. És a dir, els metges no han inspirat el delicte d'intrusisme en el Codi Penal, com es podria pensar d’acord amb el seu escrit que he enllaçat, però sortosament han contribuït.

Per una altre banda ja ha estat contestat i puntualitzat pel Col·legi Professional corresponent, el de Diplomats d'Infermeria, a on la seva presidenta crec que li orienta en quan a algunes afirmacions seves més properes a la manca d’informació que al coneixement de la realitat de la professió infermera. Però jo em pregunto, aquest és per a vostè el problema més important en el nostre Sistema Sanitari? O dit d’una altre manera, l’etiologia de base que provoca aquest mal és el que pot arribar a fer professionalment una universitària, responsable, formada i qualificada infermera? No creu que és millor per a tots, especialment per els ciutadans que vostè es concentri i faci servir la seva condició per lluitar en aspectes com:

1. Manca d’inversió pública, que si es fa a la privada.

2. Gestors de Centres Públics de dubtosa capacitació però amb afinitats polítiques amb....

3. Contractes amb condicions laborals esperpèntiques.

4. Manca de qualificació de “professionals a sou”.

5. Plantilles obsoletes i sobrecarregades.

6. Pressió assistencial. Estrès. Inseguretat.

Em sorprèn que precisament vostè no en parli de tot això. Que tem molestar al Poder Polític?

És increïble que d’una forma tan manipuladora s’expressi: “¿Alguien ha preguntado al ciudadano si está de acuerdo en que le visite una enfermera en lugar de un mèdico?”

Ens agradi o no, la realitat es que el ciutadà a aquesta pregunta que per ètica i protocol sempre es fa en aquest casos, respon majoritàriament SI, i mai cap infermera visitaria ningú per tal d' evitar ser atés pel metge/ssa. I tots els companys que treballen cada dia a les “trinxeres”del nostre Sistema Sanitari Públic ho saben.

Sr. Bruguera el nostre difícil treball, que millor o pitjor surt cada dia, és gràcies a l’esforç dels equips multidisciplinaris de diferents agents sanitaris que han aprés a treballar junts i no per estaments. Crec que vostè sap igual que jo que inventant problemes inexistents d'intrusisme professional pert part d'infermeres en el Sistema Sanitari Públic,no serem mai part de les solucions que ens está demanant la societat.

Nosferatu

LA CEOE NEGOCIA O INTIMIDA ?

El passat dia 9/08/2009, el Sr. Joan Rosell vicepresident de la CEOE i president de Foment del Treball, va concedir una entrevista a TV de Catalunya a on va parlar entre d'altres coses de la crisi.

En aquest post comentaré alguns fragments de l'entrevista, que em semblen poc conciliadors, i una mica prepotents, i que podrien deixar clara l'actitud dels empresaris en relació a futures negociacions amb els Agents Socials i el Govern.

Començaré pel final amb l'afirmació del Sr. Rosell: “Els empresaris som la clau de la sortida a la crisi”. Es clar. Qui ens va ficar en la crisi sinó el sector privat amb les seves “burbujas especulatives”?. Es per això que ara volen tornar a fer negoci traient-nos de la crisi? La veritat és que rebo un missatge semblant a: “si us porteu be amb nosaltres us netegem el país d'aturats” no els hi sembla? Per arreglar-ho una mica diu referint-se a la sortida de la crisi: “no serà l'Administració, no serà per decret llei”, sembla com si el Govern del país estigues a les seves mans. Diu després: “serà per un munt de gent que es posara a fer productes i serveis nous”. Vaja, aquest munt de gent que produeixen i que serveixen son precisament els treballadors. Els treballadors que vostès necessiten per fer diners i omplir-se la boca d'allò tan conegut de: “Som creadors de riquesa.

Els mateixos treballadors a qui afectaran els canvis que “necessita” el mercat laboral en aquests moments, que son sobretot “simplificar les lleis especialment referent a la contractació i l'acomiadament”. I la pregunta que em faig és: li ve gran a la CEOE l'Estatut dels Treballadors, i es sentien més còmodes amb normatives diguem-ne mes predemocratiques? A mi em sembla que si.

No deixaré de reconèixer que votés son co-protagonistes del fet que que s'hagin reduït en 1,5 milions els contractes temporals, però quan ho diu el Sr. Rosell, sembla que només ho siguin els empresaris. I no podem oblidar el temps que fa que el Ministerio de Trabajo i totes les Conselleries de treball Autonòmiques, demanen als empresaris polítiques i accions per tal de reduir la temporalitat per contracte fixes i formació i inversions en I+D, per donar precisament més estabilitat al mercat laboral i actualitzar-lo. Ara diuen que "estem despatxant treballadors temporals ben preparats, (i mes fàcil d'acomiadar), en lloc dels que potser tindrien que deixar que son els indefinits,(mes cars d'acomiadar)". I tot perquè segons diu el Sr. Rosell, “la llei incentiva acomiadar-los”. Sí senyor, gràcies per dir-nos tan clarament quins “criteris empresarials fan servir per gestionar els recursos humans”.

Senzillament, l'euro. Els treballadors no som per a vostès l'actiu més important de la seva empresa com deuriem esperar dels que creen els productes i donen els serveis. Som senzillament una despesa en euros que s'ha de reduir com sigui. Això si mantenint la producció i millor incrementant-la.

Es queixen també, (això si després que ja s'han parapetat havent rebut un munt de recursos públics de tots els ciutadans per no deixar-los enfonsar), que quan “l'Administració ha de moure alguna cosa ho posa tan difícil que diem, deixem-lo estar”, però no serà més aviat que quan es fan els estudis de risc per tal de deixar-los diners, molts empresaris no poden justificar la seva mala gestió?

Per finalitzar, crec que en els temps que vivim i en el marc de la situació econòmica actual la millor defensa davant del seu fracàs negociador amb els Agents Social i el Govern, mai pot ser un bon atac i molt menys si això pugues suposar convertir treballadors i famílies en moneda de canvi. És per això que crec la seva actitud és intimidatòria i premeditada per intentar que els seus comptes de beneficis no notin la crisi que sentim tots i per tenir cada vegada més poder. Segur que els hi agradaria que les empreses fossin l'Estat mateix eh?.

Ah! permeti que els hi faci una reflexió, no seria més adient que la seva estratègia la facin sortir quan manin el PP i/o CiU, en lloc de quan manen uns pseudosocialistes ?

Nosferatu

Font | 3cat24